Felip Rodés i Baldrich

Infotaula de personaFelip Rodés i Baldrich

Rodés vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Felipe Rodés Baldrich
(ca) Felip Rodés i Baldrich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1878 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuny 1957 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
3 novembre 1917 – 2 març 1918
← Rafael Andrade Navarrete – Luis Silvela y Casado →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 abril 1907 – 15 setembre 1923
← Mariano Clua Anglés
Circumscripció electoral: districte electoral de Balaguer
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitSolidaritat Catalana
Centre Nacionalista Republicà
Lliga Catalana Modifica el valor a Wikidata

Felip Rodés i Baldrich (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès 1878 - Barcelona, juny de 1957) fou un polític i advocat català, diputat a Corts Espanyoles i ministre durant la restauració borbònica.

Biografia

Es llicencià en dret i el 1906 fou nomenat secretari del Centre Nacionalista Republicà. Quan aquest grup va formar part de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer a les eleccions generals espanyoles de 1907, renovant l'escó fins al 1923.[1] Va estar vinculat un temps a la Unió Federal Nacionalista Republicana i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi.

Participà en l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona de 1917, on va col·laborar amb la Lliga Regionalista i Francesc Cambó per a intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema de turnisme instaurat per Antonio Cánovas del Castillo. Tanmateix, arran de la vaga general de 1917 i l'acord de Cambó amb Alfons XIII, acceptà ocupar el càrrec de ministre d'instrucció pública i belles arts en el govern de concentració de Manuel García Prieto, però va dimitir el 1918 per les intromissions d'Alfons XIII.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou novament elegit diputat per Barcelona pel Front Català d'Ordre. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats. El 1939 representà el govern de Francisco Franco a París.

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Andrade Navarrete
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

1917-1918
Succeït per:
Luis Silvela Casado
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans elegits el 1936 (1936 - 1939)
Barcelona
Barcelona ciutat
Tarragona
Lleida
Girona
← 1933-1936 •••• Legislatura Constituent →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Balaguer (1876 - 1923)
Joaquim Bañeres i Gordell (1876-1879)  · Francisco Martínez Brau (1881/1886)  · Josep Maria Martorell i Fivaller (1884)  · Ricardo Martorell y Fivaller (1891)  · Enrique de Luque y Alcalde (1893)  · Emilio Vivanco Menchaca (1896)  · Adolfo Calzado y Sanjurjo (1898)  · Manuel Vivanco Menchaca (1899)  · Antonio Motos Martínez (1901)  · Mariano Clua Anglés (1903-1905)  · Felip Rodés i Baldrich (1907-1923)
Bases d'informació