José Bahamonde y de Lanz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juliol 1849 Sevilla (Espanya) |
Mort | 31 juliol 1923 (74 anys) |
Ministre de Justícia | |
15 abril 1919 – 20 juliol 1919 ← Alexandre Rosselló i Pastors – Pascual Amat → | |
Ministre de l'Interior d'Espanya | |
3 novembre 1917 – 22 març 1918 ← José Sánchez Guerra y Martínez – Manuel García Prieto → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Central |
Activitat | |
Ocupació | funcionari, magistrat, jurista, polític, fiscal |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | Col·legi d'Advocats de Madrid Member of the Council of State (en) |
Família | |
Pare | Diego Miguel Bahamonde Jaime de Aragón (en) |
José Bahamonde y de Lanz fou un jurista i polític espanyol que va ser ministre de Governació i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Vescomte de Matamala, va ser ministre de Governació entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en un govern que va presidir García Prieto, i ministre de Gracia i Justícia entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919 en el IV govern Maura.[1]
Obres
- Diccionario de jurisprudencia contecioso-administrativa (1915)
- Los godos. Influencia que ejercieron en la civilización española (1868)
Referències
- ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.38-39.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Sánchez Guerra y Martínez | Ministre la Governació (novembre) 1917- (març) 1918 | Succeït per: Manuel García Prieto |
Precedit per: Alexandre Rosselló i Pastors | Ministre de Gràcia i Justícia (abril-juliol) 1919 | Succeït per: Pascual Amat y Esteve |