Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell

Biografia
Naixement	2 desembre 1887 Vilaür (Alt Empordà)
Mort	1r gener 1962 (74 anys) Guadalajara (Mèxic)
Ministre d'Instrucció Pública i Sanitat República espanyola en l'exili
1945 – 1947 ← Segundo Blanco González – Salvador Quemades →
Diputat a les Corts republicanes
9 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 8 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
Ministre de Foment d'Espanya
12 setembre 1933 – 8 octubre 1933 ← cap valor – Emilio Palomo Aguado →
Conseller Primer
1933 – 1934 ← Carles Pi i Sunyer – Supressió del càrrec →
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
Batlle de Girona
13 abril 1931 – 22 setembre 1933 – Josep Maria Dalmau i Casademont →
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, pedagog
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya
Obra
Localització dels arxius	Arxiu Municipal de Girona, catàleg

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Biografia

Va néixer el 1887 a la població de Vilaür, situat a la comarca de l'Alt Empordà. Format dins el nucli del republicanisme gironí del primer quart del segle xx a Girona, juntament amb Carles i Darius Rahola –que acabarien convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya–, fou elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya el 1923 i alcalde de Girona l'any 1931 amb l'adveniment de la Segona República Espanyola.

A les eleccions generals del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República, esdevenint Ministre de Comunicacions entre setembre i octubre de l'any 1933. Ocupà el càrrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys (1933-1934). El 1934, amb la resta del govern català, fou detingut i empresonat pels fets del sis d'octubre de 1934. Tanmateix, al judici (Consell de Guerra) de 1935 fou defensat pel advocat Eusebi Isern i absolt.^[1]

Al camp acadèmic destacà en tant que geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1939 partí a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb França a Catalunya. Després de romandre fins al 1942 a Cotlliure, París, Bordeus, Seta i Marsella, aconseguí d'embarcar-se en un dels vaixells que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys. S'instal·là a Mèxic el mateix any, on morí el 1962.

Obres

• Per l'estudi de Catalunya: concepte de la comarca geogràfica i dels seus factors: assaig monogràfic: El Gironès (1923)
• La península ibérica: Geografía de España y sus colonias (1929)
• El Gironès i Banyoles (1931)

Bibliografia

• CLARA, Josep, "Trajectòria d'un empordanès (1887-1962)", a Revista de Girona, 127 (1988), pp. 21-27.
• Biografia de Miquel Santaló i Parvorell Arxivat 2015-02-08 a Wayback Machine., Ajuntament de Girona.

Enllaços externs

• Palomas i Moncholí, Joan. «Miquel Santaló i Parvorell». Memòria Esquerra. [Consulta: 7 gener 2021].
• Fitxa al Congrés dels Diputats

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Francesc Coll i Turbau	Alcalde de Girona 1931 - 1933	Succeït per: Josep Maria Dalmau i Casademont
Precedit per: Nou càrrec	Ministre de Comunicacions setembre/octubre 1933	Succeït per: Emilio Palomo Aguado
Precedit per: Carles Pi i Sunyer	Conseller Primer 1933 - 1934	Succeït per: Càrrec suprimit
Precedit per: Segundo Blanco	Ministre d'Instrucció Pública de la República espanyola en l'exili 1945-1947	Succeït per: Salvador Quemades