Enneàgon

Infotaula de polítopEnneàgon
Tipuspolígon i enneàtop Modifica el valor a Wikidata
Forma de les caresaresta (9) Modifica el valor a Wikidata
Configuració de vèrtexsegment Modifica el valor a Wikidata
Dualenneàgon Modifica el valor a Wikidata
Elements
Vèrtexs 9
Arestes 9 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Més informació
MathWorldNonagon Modifica el valor a Wikidata

En geometria, un enneàgon, també anomenat nonàgon,[1] és un polígon de nou costats i, per tant, de nou vèrtexs.[2] El nom "enneàgon" prové del grec antic enneagon, de ennea "nou" + gon "angle".[3]

Propietats

  • Un enneàgon té 27 diagonals.
  • Els angles interns sumen 1260 graus o 7π radiants.

Enneàgon regular

Un enneàgon regular i els seus angles

L'enneàgon regular té tots els costats de la mateixa longitud i tots els seus angles iguals (angles congruents).

  • Els angles interns d'un enneàgon regular són de 140º (ja que 1260º/9 = 140º).
  • L'enneàgon regular no és construïble amb regle i compàs.[4]
  • El perímetre és 9 vegades la longitud del seu costat, L {\displaystyle L} ,
P = 9 L {\displaystyle P=9\cdot L}

Àrea

L'àrea en funció del costat, L {\displaystyle L} , i l'apotema, a p {\displaystyle a_{p}} , d'un enneàgon regular és

A = 9 L a p 2 {\displaystyle A={\frac {9\cdot L\cdot a_{p}}{2}}}

O bé, només en funció del costat, L {\displaystyle L} , és [5]

A = 9 4 sin ( 70 ) sin ( 20 ) L 2 6.1818 L 2 {\displaystyle A={\frac {9}{4}}\cdot {\frac {\sin(70^{\circ })}{\sin(20^{\circ })}}\cdot L^{2}\simeq 6.1818\cdot L^{2}}

O bé, només en funció de l'apotema, a p {\displaystyle a_{p}} , és [5]

A = 9 a p 2 sin ( 20 ) sin ( 70 ) 3.2757 a p 2 {\displaystyle A=9\cdot a_{p}^{2}\cdot {\frac {\sin(20^{\circ })}{\sin(70^{\circ })}}\simeq 3.2757\cdot a_{p}^{2}}

Referències

  1. «Terminologia tècnica multilingüe». Servei de Llengües i Terminologia de la UPC. Arxivat de l'original el 28 de gener 2015. [Consulta: 2 maig 2010].
  2. «Enneàgon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Schwartzman, Steven. The Mathematical Association of America. The words of mathematics: an etymological dictionary of mathematical terms used in english, pàg. 83 [Consulta: 2 maig 2010]. 
  4. «nonagon» (en anglès). Wolfram MathWorld. [Consulta: 2 maig 2010].
  5. 5,0 5,1 Sapiña, R. «Calculadora de l'àrea i perímetre d'un enneàgon regular» (en castellà). Problemas y ecuaciones. ISSN: 2659-9899 [Consulta: 23 juny 2020].

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
1–10 costats
11–20 costats
21–100 costats
(seleccionats)
  • Icosídigon (22)
  • Icositetràgon (24)
  • Icosihexàgon (26)
  • Icosioctàgon (28)
  • Triacontàgon (30)
  • Triacontadígon (32)
  • Triacontatetràgon (34)
  • Tetracontàgon (40)
  • Tetracontadígon (42)
  • Tetracontaoctàgon (48)
  • Pentacontàgon (50)
  • Hexacontàgon (60)
  • Hexacontatetràgon (64)
  • Heptacontàgon (70)
  • Octacontàgon (80)
  • Enneacontàgon (90)
  • Enneacontahexàgon (96)
  • Hectògon (100)
>100 costats
  • 120-gon
  • 257-gon
  • 360-gon
  • Xiliàgon (1,000)
  • Miriàgon (10,000)
  • 65537-gon
  • Megàgon (1,000,000)
  • Apeirògon (∞)
Polígons estelats
(5–12 costats)
Bases d'informació