Sus

Infotaula d'ésser viuSus Modifica el valor a Wikidata

Senglar
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè superior - recent[1]
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaSuidae
SubfamíliaSuinae
GènereSus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Espècies
  • S. ahoenobarbus
  • S. barbatus
  • S. bucculentus
  • S. cebifrons
  • S. celebensis
  • S. oliveri
  • S. philippensis
  • S. scrofa
  • S. verrucosus
  • S. advena
  • S. apsheronicus
  • S. erymanthius[2]
  • S. falconeri
  • S. gomphotherioides
  • S. hysudricus
  • S. lydekkeri
  • S. major
  • S. minor
  • S. sondaari
  • S. strozzii
  • S. tamanensis
Una truja amb cinc garrins

Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals els porcs en són la gran majoria.[3][4] Són animals omnívors, que tenen fama de goluts, però normalment són intel·ligents i sociables.

Descripció i comportament

Els sus tenen un musell, ulls petits i una cua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes i pèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.[5]

Són omnívors, és a dir, s'alimenten tant de plantes com d'animals. Els porcs poden ser carronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hi insectes morts, cucs, escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengen fulles, herba, arrels, fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. El sus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc de cartílag situat a l'extrem.[6] El musell és utilitzat per excavar a terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible.

Les espècies de Sus tenen un conjunt complet de 44 dents. Les dents canines, anomenades ullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.[6]

Els Sus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats per porquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobar tòfones. Els porcs són criats habitualment com a bestiar per la seva carn (carn de porc) i la seva pell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborar raspalls. Algunes races de porc, com el porc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.

La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren en estre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat.[6] Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries.[7] Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.

Evolució i fòssils

Sus és el gènere que dona nom a la família dels súids (Suidae). El primer indici d'aquesta família data de l'Oligocè inferior del Congo-Kinshasa, al jaciment de Malembe.[8] registre fòssil del gènere Sus es remunta al Serraval·lià, un estatge de l'època del Miocè.

Registre fòssil[1]
Localitat País Antiguitat Espècie/s
Chi-din Taiwan Neogen Sus sp.[9]
Tiraspol Moldàvia Serraval·lià Sus erymanthius[10]
Grossulovo Ucraïna Serraval·lià Sus erymanthius[11]
Dzhaparidze Ucraïna Serraval·lià Sus sp.[11]
Mont Kutsai Rússia Serraval·lià Sus sp.[11]
Yozgat Turquia Miocè superior Sus erymanthius
Bekaa Líban Miocè superior Sus erymanthius
Gura Galbena Moldàvia Miocè superior Sus major
- Pakistan Miocè superior Sus advena, Sus gomphotherioides
Muğla Turquia Miocè superior Sus erymanthius
Tudorovo Moldàvia Tortonià Sus erymanthius, Sus major
Novo-Yelizavetovka Ucraïna Tortonià Sus erymanthius, Sus major
Grebnicki Ucraïna Tortonià Sus erymanthius
El'Dar Geòrgia NM 10 Sus erymanthius
Senèze França Pliocè Sus strozzii
Orosei Itàlia Pliocè Sus sondaari, Sus sp.
Matassino Itàlia Pliocè Sus strozzii, Sus sp.
Montecastrilli Itàlia Pliocè Sus strozzii
Yuanmou República Popular de la Xina Pliocè Sus sp.
Vassiloudi Grècia Pliocè Sus strozzii

Aspecte sanitari

Els ronyons d'un porc mort per febre porcina

Les espècies de Sus són portadores d'una sèrie de paràsits i malalties que es poden transmetre als humans. Inclouen la triquinosi, Taenia solium, la cisticercosi i la brucel·losi. També se sap que els Sus allotgen grans concentracions de cucs ascàrides paràsits al seu tracte digestiu.[12] La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.[13][14]

Els Sus són susceptibles a la bronquitis i la pneumònia. Tenen pulmons petits en relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc.[15] Hi ha preocupació que els Sus puguin permetre que virus animals com per exemple grips o Reston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip són endèmics en Sus (vegeu grip porcina),[16] i els porcs també poden contraure la grip.

Els Sus poden ser agressius, i les lesions causades per Sus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on els Sus formen part de la fauna salvatge o feral.[17]

Referències

  1. 1,0 1,1 The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil.
  2. Mayor, Adrienne. The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times (en anglès). Princeton University Press, 2001, p. 319. ISBN 978-0691089775. 
  3. Production, Supply and Distribution Online Query Arxivat 2010-10-18 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
  4. Swine Summary Selected Countries Arxivat 2012-03-29 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
  5. Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting
  6. 6,0 6,1 6,2 ADW: Sus scrofa: Information
  7. «Pigs (2006)». Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 12 abril 2009].
  8. E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El.
  9. K. Ting-Pong. 1956. Summary on the fossil vertebrates in Taiwan (Formosa). Proceedings of the Eight Pacific Science Congress 2:530-535
  10. I. Koretsky. 2001. Morphology and systematics of Miocene Phocinae (Mammalia: Carnivora) from Paratethys and the North Atlantic region. Geologica Hungarica Series Palaeontologica 54:1-109
  11. 11,0 11,1 11,2 E. I. Beliaeva. 1948. Catalogue of Tertiary Fossil Sites of the Land Mammals in the U.S.S.R.
  12. «Pig Health». Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: 11 juny 2009].
  13. Marie Parsons. "Pigs in Ancient Egypt"
  14. «Sus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «Pros and Cons of Potbellied Pigs». Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 11 juny 2009].
  16. «Swine influenza». The Merck Veterinary Manual, 2008 [Consulta: 30 abril 2009].
  17. McClung, Robert M., "The New Book of Knowledge: Pigs"

Bibliografia

  • Funk, Stephan M., Sunil Kumar Verma, Greger Larson, Kasturi Prasad, Lalji Singh, Goutam Narayan i John E. Fa (2007). "The pygmy hog is a unique genus: 19th century taxonomists got it right first time round". Molecular Phylogenetics and Evolution, volum 45, pàgines 427-436

Enllaços externs

  • El porc negre, una raça autòctona de porc de les Illes Balears
  • Races de porc, amb imatges (anglès)
  • Imatges d'animals del gènere Sus
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils (sense comptar els cetacis)
Regne: Animalia  · Embrancament: Chordata  · Classe: Mammalia  · Infraclasse: Eutheria  · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Ocapi (O. johnstoni)
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Moschidae
Cérvol mesquer de muntanya (M. chrysogaster)  · Cérvol mesquer comú (M. moschiferus)  · Cérvol mesquer pigmeu (M. berezovskii)  · Cérvol mesquer fosc (M. fuscus)  · Cérvol mesquer de ventre blanc (M. leucogaster)  · Cérvol mesquer de Caixmir (M. cupreus)  · Cérvol mesquer d'Anhui (M. anhuiensis)
Tragulidae
Hiemosc (H. aquaticus)
Tràgul de l'Índia (M. indica) · Tràgul ratllat (M. kathygre) · Tràgul tacat (M. meminna)
Tràgul de Java (T. javanicus)  · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil)  · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu)  · Tràgul de Balabac (T. nigricans)  · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor)  · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak)  · Muntjac de Reeves (M. reevesi)  · Muntjac negre (M. crinifrons)  · Muntjac de Tenasserim (M. feae)  · Muntjac de Borneo (M. atherodes)  · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum)  · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis)  · Muntjac gegant (M. vuquangensis)  · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis)  · Muntjac de Putao (M. putaoensis)  · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus)  · Uapití (C. canadensis)  · Cérvol de Thorold (C. albirostris)  · Sika (C. nippon)  · Sambar (C. unicolor)  · Russa (C. timorensis)  · Cérvol de les Filipines (C. mariannus)  · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis
Axis (A. axis)  · Cérvol porquí (A. porcinus)  · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis)  · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Dama
Daina (D. dama)  · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii)  · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
Cérvol de Virgínia (O. virginianus)  · Cérvol mul (O. hemionus)
Cérvol dels pantans (B. dichotomus)
Cérvol de les pampes (O. bezoarticus)
Mazama mexicà (M. americana)  · Mazama vermell petit (M. bororo)  · Mazama de Mérida (M. bricenii)  · Mazama nan (M. chunyi)  · Mazama bru (M. gouazoubira)  · Mazama pigmeu (M. nana) · M. nemorivaga  · Mazama bru del Yucatán (M. pandora)  · Mazama vermell (M. rufina)  · Mazama centreamericà (M. temama) · M. tienhoveni
Pudu septentrional (P. mephistophiles)  · Pudu de Carla (P. carlae)
Pudu meridional (P. puda)
Cérvol andí septentrional (H. antisensis)  · Cérvol andí meridional (H. bisulcus)
Cabirol (C. capreolus)  · Cabirol de Sibèria (C. pygargus)
Ren (R. tarandus)
Ant (A. alces)
Família Bovidae
Cephalophinae
Duiquer d'Abbott (C. spadix)  · Duiquer d'Aders (C. adersi)  · Duiquer de Brooke (C. brookei)  · Duiquer bai (C. dorsalis)  · Duiquer negre (C. niger)  · Duiquer de front negre (C. nigrifrons)  · Duiquer de Harvey (C. harveyi)  · Duiquer de Jentink (C. jentinki)  · Duiquer de Natal (C. natalensis)  · Duiquer d'Ogilby (C. ogilbyi)  · Duiquer de Peters (C. callipygus)  · Duiquer de potes blanques (C. crusalbum) · Duiquer de flancs vermells (C. rufilatus)  · Duiquer del Ruwenzori (C. rubidis)  · Duiquer de Weyns (C. weynsi)  · Duiquer de ventre blanc (C. leucogaster)  · Duiquer de llom groc (C. silvicultor)  · Duiquer ratllat (C. zebra)
Duiquer blau (P. monticola)  · Duiquer de Maxwell (P. maxwellii) · Duiquer de Walter (P. walteri)
Duiquer comú (S. grimmia)
Hippotraginae
Antílop equí (H. equinus)  · Antílop sabre (H. niger)
Beisa (O. beisa)  · Òrix blanc (O. dammah)  · Òrix del Cap (O. gazella)  · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Cob d'Upemba (K. anselli)  · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus)  · Cob (K. kob)  · Cob lichi (K. leche)  · Cob del Nil (K. megaceros)  · Pucu (K. vardonii)
Redunca comú (R. arundinum)  · Redunca de muntanya (R. fulvorufula)  · Redunca bohor (R. redunca)
Aepycerotinae
Impala (A. melampus)
Peleinae
Antílop reboc (P. capreolus)
Alcelaphinae
Damalisc de Hunter (B. hunteri)
Topi (D. korrigum)  · Topi comú (D. lunatus)  · Damalisc (D. pygargus)  · Damalisc de Bangweulu (D. superstes)
Búbal (A. buselaphus)  · Búbal vermell (A. caama)  · Búbal de Lichtenstein (A. lichtensteinii)
Nyu de cua blanca (C. gnou)  · Nyu blau (C. taurinus)
Pantholopinae
Txiru (P. hodgsonii)
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
Família Bovidae (subfamília Caprinae)
Tar d'Aràbia (A. jayakari)
Arruí (A. lervia)
Taquin (B. taxicolor)
Cabra salvatge asiàtica (C. aegagrus)  · Cabra del Caucas occidental (C. caucasica)  · Cabra del Caucas oriental (C. cylindricornis)  · Marjor (C. falconeri)  · Cabra dels Alps (C. ibex)  · Íbex de Núbia (C. nubiana)  · Cabra salvatge ibèrica (C. pyrenaica)  · Íbex de Sibèria (C. sibirica)  · Íbex d'Etiòpia (C. walie)
Serau del Japó (C. crispus)  · Serau de la Xina (C. milneedwardsii)  · Serau vermell (C. rubidus)  · Serau comú (C. sumatraensis)  · Serau de Taiwan (C. swinhoei)  · Serau de l'Himàlaia (C. thar)
Tar de l'Himàlaia (H. jemlahicus)
Gòral vermell (N. baileyi)  · Gòral cuallarg (N. caudatus)  · Gòral comú (N. goral)  · Gòral de la Xina (N. griseus)
Tar de les muntanyes Nilgiri (N. hylocrius)
Cabra blanca (O. americanus)
Bou mesquer (O. moschatus)
Argalí (O. ammon)  · Ovella domèstica (O. aries)  · Mufló de les muntanyes Rocoses (O. canadensis)  · Mufló de Dall (O. dalli)  · Mufló de Sibèria (O. nivicola)  · Mufló (O. orientalis)
Bàral (P. nayaur)  · Bàral nan (P. schaeferi)
Isard pirinenc (R. pyrenaica)  · Isard alpí (R. rupicapra)
Família Bovidae (subfamília Bovinae)
Boselaphini
Antílop quadricorni (T. quadricornis)
Nilgau (B. tragocamelus)
Bovini
Búfal aquàtic (B. bubalus)  · Búfal aquàtic salvatge (B. arnee)  · Anoa de plana (B. depressicornis)  · Anoa de muntanya (B. quarlesi)  · Anoa de les Filipines (B. mindorensis)
Banteng (B. javanicus)  · Gaur (B. gaurus)  · Iac (B. grunniens)  · Iac salvatge (B. mutus)  · Bou (B. primigenius)  · Couprei (B. sauveli)
P. spiralis
P. nghetinhensis
Búfal africà (S. caffer)
Bisó americà (B. bison)  · Bisó europeu (B. bonasus)
Strepsicerotini
Sitatunga (T. spekeii)  · Niala (T. angasii)  · Antílop jeroglífic (T. scriptus)  · Niala de muntanya (T. buxtoni)  · Cudú petit (T. imberbis)  · Cudú gros (T. strepsiceros)  · Bongo (T. eurycerus)
Eland (T. oryx)  · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Dibatag (A. clarkei)
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antílop negre (A. cervicapra)
Gasela de front blanc (E. albonotata) · Gasela de front vermell (E. rufifrons) · Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de Heuglin (E. tilonura)
Gasela d'Aràbia (G. gazella)  · Gasela de Neumann (G. erlangeri)  · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei)  · Gasela comuna (G. dorcas)  · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri)  · Gasela de Loder (G. leptoceros)  · Gasela persa (G. subgutturosa)
Antílop girafa (L. walleri)
Gasela dama (N. dama)  · Gasela de Grant (N. granti)  · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa)  · Gasela tibetana (P. picticaudata)  · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Beira (D. megalotis)
Dic-dic de Günther (M. guentheri)  · Dic-dic de Kirk (M. kirkii)  · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii)  · Dic-dic de Salt (M. saltiana)
Antílop nan de Bates (N. batesi)  · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Oribí (O. ourebi)
Raficer comú (R. campestris)  · Raficer del Cap (R. melanotis)  · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babirussa de Buru (B. babyrussa)  · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis)  · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Hiloquer (H. meinertzhageni)
Facoquer (P. aethiopicus)  · Facoquer africà (P. africanus)
Porc senglar pigmeu (P. salvania)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus)  · Porc senglar de riu (P. porcus)
Sus
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus)  · Porc senglar barbat (S. barbatus)  · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus)  · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons)  · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis)  · Porc senglar de Flores (S. heureni)  · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri)  · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis)  · Senglar (S. scrofa)  · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pècari de collar (P. tajacu)  · Pècari gegant (P. maximus)
Subordre Tylopoda
Lama
Llama (L. glama)  · Guanac (L. guanicoe)
Vicunya (V. vicugna)  · Alpaca (V. pacos)
Camell bactrià (C. bactrianus) · Dromedari (C. dromedarius) · C. ferus
Hipopòtam (H. amphibius)
Hipopòtam nan (C. liberiensis)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL Dyntaxa EOL FE FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL WoRMS Zoobank

Viccionari