Els bisons (Bison) constitueixen un gènere d'ungulats que pertanyen a la família dels bòvids. Actualment es troben reduïts a dues espècies: el bisó americà (Bison bison) que viu preferentment en les grans planícies dels Estats Units i el Canadà i l'amenaçat bisó europeu (Bison bonasus), confinat a algunes àrees protegides d'Europa de l'Est.
El gènere més pròxim és Bos, amb el que pot arribar a generar híbrids en captivitat com el beefalo (Bison sp. × Bos taurus) i el yakalo (Bison bison × Bos grunniens). Les dues espècies del gènere Bison també poden creuar-se entre si, generant normalment individus fèrtils.
El gènere sembla tenir el seu origen al sud d'Àsia durant el Pliocè, on sorgiren una sèrie de formes gràcils de potes llargues, cap petit i gep poc pronunciat que després s'expandiren per la resta del continent i Europa. L'arribada de formes robustes similars a les actuals es produí a l'Àsia central durant les glaciacions del Plistocè, que al final d'aquesta època sortirien d'Euràsia per colonitzar Nord-amèrica. Els canvis climàtics posteriors acabaren per extingir els bisons a l'Àsia (amb l'excepció del Caucas, on sobrevisqué una subespècie endèmica fins a començaments del segle xx) i per individualitzar una espècie brostejadora i pròpia de boscos a Europa i una altra a Amèrica, la qual es divideix, al seu torn en dues subespècies diferents, una pasturadora a les planes (B. b. bison) i una altra d'hàbits forestals (B. b. athabascae).
Les qualitats físiques característiques del bisó li han permès obtenir certs avantatges, tal com quan es troba envoltat de neu i utilitza la seva voluminosa testa per moure-la i així trobar pastura o obrir pas. També és dels pocs animals, si no l'únic, que s'enfronta a les tempestes en lloc d'allunyar-se'n. Això li era molt favorable quan, en el passat, migrava llargues distàncies, però ara en estar confinat, el seu desplaçament és molt més limitat i aquesta actitud ha perdut vàlua de supervivència per a l'espècie. Els depredadors del bisó sol ser els llops i els óssos marrons, i quant son cries solen ser els coiots i els óssoss negres americàns.
Tràgul de Java (T. javanicus) · Tràgul d'Indonèsia petit (T. kanchil) · Tràgul d'Indonèsia gros (T. napu) · Tràgul de Balabac (T. nigricans) · Tràgul dorsiargentat (T. versicolor) · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cob d'Upemba (K. anselli) · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus) · Cob (K. kob) · Cob lichi (K. leche) · Cob del Nil (K. megaceros) · Pucu (K. vardonii)
Sitatunga (T. spekeii) · Niala (T. angasii) · Antílop jeroglífic (T. scriptus) · Niala de muntanya (T. buxtoni) · Cudú petit (T. imberbis) · Cudú gros (T. strepsiceros) · Bongo (T. eurycerus)
Gasela d'Aràbia (G. gazella) · Gasela de Neumann (G. erlangeri) · Gasela de Mary Kane (G. marica) · Gasela de Speke (G. spekei) · Gasela comuna (G. dorcas) · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de l'Atles (G. cuvieri) · Gasela de Loder (G. leptoceros) · Gasela persa (G. subgutturosa)
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus) · Porc senglar barbat (S. barbatus) · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus) · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons) · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis) · Porc senglar de Flores (S. heureni) · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri) · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis) · Senglar (S. scrofa) · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
