Ercole Baldini

Infotaula de personaErcole Baldini
Biografia
NaixementErcole Baldini
26 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
Forlì (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Forlì (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Alçada170 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista, director esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1957-1958. Legnano
1959-1962. Ignis
1963. Cynar-Frejus
1964. Salvarani
Equips dirigits
  1965. Ignis
1966-1967. Salamini-Luxor
1964. Kelvinator
1969-1972. Scic
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMaillot rosa Giro d'Itàlia (1958)
5 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
Curses d'un diaMaillot arc iris Campió del món en ruta (1958)
Or Medalla d'or a Melbourne 1956 en ruta
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (1957, 1958)
Premis
  •  Collar d'or al Mèrit Esportiu Modifica el valor a Wikidata

Lloc webercolebaldini.it Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or Melbourne 1956 ruta
Campionat del Món en ruta
Or Reims 1958 ruta
Campionat del Món en pista Maillot arc iris
Or Copenhaguen 1956 Persecució indiv. amat.
Bronze Leipzig 1960 Persecució individual
Bronze París 1964 Persecució individual

Ercole Baldini (Villanova di Forlì "frazione" de Forlì, Emília-Romanya, 26 de gener de 1933 - Forli, 1 de desembre de 2022)[1] va ser un ciclista italià que fou professional entre 1957 i 1964.[2]

La principal especialitat de Baldini era la contrarellotge, cosa que li va valer guanyar-se el renom de l'elettrotreno di Forlì.

Durant la seva carrera aconseguí 44 victòries, de les quals destaquen una medalla d'or als Jocs Olímpics de Melbourne, el Campionat del Món de 1958, el Giro d'Itàlia de 1958 i diversos campionats d'Itàlia. També aconseguí el rècord del món de l'hora el 1956.[3][4][5]

Biografia

Ercole Baldini va destacar des de ben jove al món del ciclisme. El 1951, als 17 anys, ja va quedar en 3a posició al Campionat d'Itàlia juvenil. Va passar a la categoria amateur l'any següent. Malgrat no aconseguir massa victòries els seus resultats feien presagiar un gran ciclista. A la fi del 1954 va batre el rècord de l'hora amateur i establir-lo en 44 quilòmetres i 870 metres.

Baldini va començar a destacar mundialment el 1956. Fins i tot sense tenir gran experiència en pista, es va proclamar campió d'Itàlia i del món de persecució, i campió amateur d'Itàlia de ruta. El mateix any va guanyar la medalla d'or en la prova de ciclisme en ruta als Jocs Olímpics de Melbourne.

Encara el 1956 es va preparar per intentar batre de nou el rècord de l'hora. Abans d'això va batre els rècords mundials de 10 i 20 km. Finalment va batre també el rècord de l'hora i desposseir Jacques Anquetil, en completar 46 quilòmetres i 393 metres el 19 de setembre al velòdrom Vigorelli de Milà, un rècord que es va mantenir vigent fins al 18 de setembre de 1957, data a la qual el francès Roger Rivière el va batre.

El 1957 va fer el salt a professionals i va aconseguir diverses victòries, entre les quals el Trofeu Baracchi en companyia de Fausto Coppi i el Giro del Lazio. Amb la seva primera participació en el Giro d'Itàlia va acabar tercer en la classificació general i guanyà una etapa.

El 1958 va ser l'any en què va aconseguir les victòries més destacades. Va guanyar el Giro d'Itàlia, va ser campió d'Itàlia i del món de ciclisme en ruta. Al costat d'Aldo Moser va revalidar el triomf de l'any anterior al Trofeu Baracchi.

El 1959 va repetir victòria al Trofeu Baracchi, al costat de Moser, i va prendre part, per primera vegada, al Tour de França, al qual va aconseguir un triomf d'etapa i acabar sisè de la classificació general final.

Els seus resultats no van assolir la brillantor dels seus primers anys en part a causa d'una intervenció quirúrgica en una de les seves cames. Malgrat això, el 1960 es va imposar en el Gran Premi de les Nacions i va obtenir la medalla de bronze en el Campionat del Món de persecució; el 1961 va tornar a vèncer al Trofeu Baracchi, aquesta vegada al costat de Joseph Velly; el 1962 va acabar 7è al Giro d'Itàlia i 8è al Tour de França; i el 1964 va tornar a guanyar la medalla de bronze en el Campionat del Món de persecució.

En retirar-se del ciclisme en actiu passà a desenvolupar feines de director esportiu. També va ser president de l'Associació de ciclistes i ha estat col·laborador del president de l'UCI Hein Verbruggen.

El 2016 va entrar dins el Hall of fame del Giro d'Itàlia.[1]

Palmarès

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 1957. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1958. 1r de la classificació general. Vencedor de 4 etapes
  • 1959. 17è de la classificació general
  • 1960. 41è de la classificació general
  • 1962. 7è de la classificació general
  • 1963. 26è de la classificació general
  • 1964. Abandona

Resultats al Tour de França

  • 1959. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1960. 33è de la classificació general
  • 1962. 8è de la classificació general
  • 1964. Abandona (7a etapa)

Referències

  1. 1,0 1,1 «Morto a 89 anni Ercole Baldini: vinse Olimpiade, Giro e Mondiale» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 01-12-2022. [Consulta: 1r desembre 2022].
  2. «BALDINI Ercole». [Consulta: 2 desembre 2022].
  3. «Palmarès d'Ercole Baldini (Ita)». [Consulta: 2 desembre 2022].
  4. «Olympedia – Ercole Baldini». [Consulta: 2 desembre 2022].
  5. ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Ercole BALDINI» (en italià). [Consulta: 2 desembre 2022].

Enllaços externs

  • Fitxa a procyclingstats


Precedit per:
Jacques Anquetil
Rècord de l'hora (46,394 km)
19 de setembre de 1956 - 18 de setembre de 1957
Succeït per:
Roger Rivière
  • Vegeu aquesta plantilla
Anells Olímpics Ciclisme als Jocs Olímpics | Campions olímpics de ciclisme en ruta Ciclisme en ruta
1896: Aristidis Konstandinidis | 1900–1932 | 1936: Robert Charpentier | 1948: José Beyaert | 1952: André Noyelle | 1956: Ercole Baldini | 1960: Víktor Kapitónov | 1964: Mario Zanin | 1968: Pierfranco Vianelli | 1972: Hennie Kuiper | 1976: Bernt Johansson | 1980: Serguei Sukhorútxenkov | 1984: Alexi Grewal | 1988: Olaf Ludwig | 1992: Fabio Casartelli | 1996: Pascal Richard | 2000: Jan Ullrich | 2004: Paolo Bettini | 2008: Samuel Sánchez | 2012: Aleksandr Vinokúrov | 2016: Greg Van Avermaet | 2020: Richard Carapaz
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Mallot Giro Guanyadors del Giro d'Itàlia
1909: Luigi Ganna1910-1911: Carlo Galetti1912: Atala1913: Carlo Oriani1914: Alfonso Calzolari1915–19181919: Costante Girardengo1920: Gaetano Belloni1921-1922: Giovanni Brunero1923: Costante Girardengo1924: Giuseppe Enrici1925: Alfredo Binda1926: Giovanni Brunero1927-1928-1929: Alfredo Binda1930: Luigi Marchisio1931: Francesco Camusso1932: Antonio Pesenti1933: Alfredo Binda1934: Learco Guerra1935: Vasco Bergamaschi1936-1937: Gino Bartali1938-1939: Giovanni Valetti1940: Fausto Coppi1941–19451946: Gino Bartali1947: Fausto Coppi1948: Fiorenzo Magni1949: Fausto Coppi1950: Hugo Koblet1951: Fiorenzo Magni1952-1953: Fausto Coppi1954: Carlo Clerici1955: Fiorenzo Magni1956: Charly Gaul1957: Gastone Nencini1958: Ercole Baldini • 1959: Charly Gaul1960: Jacques Anquetil1961: Arnaldo Pambianco1962-1963: Franco Balmamion1964: Jacques Anquetil1965: Vittorio Adorni1966: Gianni Motta1967: Felice Gimondi1968: Eddy Merckx1969: Felice Gimondi1970: Eddy Merckx1971: Gösta Pettersson1972-1973-1974: Eddy Merckx • 1975: Fausto Bertoglio • 1976: Felice Gimondi • 1977: Michel Pollentier • 1978: Johan de Muynck • 1979: Giuseppe Saronni • 1980: Bernard Hinault • 1981: Giovanni Battaglin • 1982: Bernard Hinault • 1983: Giuseppe Saronni • 1984: Francesco Moser • 1985: Bernard Hinault • 1986: Roberto Visentini • 1987: Stephen Roche • 1988: Andrew Hampsten • 1989: Laurent Fignon • 1990: Gianni Bugno • 1991: Franco Chioccioli • 1992-1993: Miguel Indurain • 1994: Ievgueni Berzin • 1995: Tony Rominger • 1996: Pàvel Tonkov • 1997: Ivan Gotti • 1998: Marco Pantani • 1999: Ivan Gotti2000: Stefano Garzelli • 2001: Gilberto Simoni2002: Paolo Savoldelli2003: Gilberto Simoni2004: Damiano Cunego2005: Paolo Savoldelli2006: Ivan Basso2007: Danilo Di Luca2008: Alberto Contador2009: Denís Ménxov2010: Ivan Basso2011: Michele Scarponi2012: Ryder Hesjedal2013: Vincenzo Nibali2014: Nairo Quintana2015: Alberto Contador2016: Vincenzo Nibali2017: Tom Dumoulin2018: Chris Froome2019: Richard Carapaz2020: Tao Geoghegan Hart2021: Egan Bernal2022: Jai Hindley2023: Primož Roglič
  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot arc-iris Campions del món en persecució amateur Ciclisme en pista
1946: Rioland • 1947: Benfenati • 1948: Messina • 1949: Andersen • 1950: Patterson • 1951: De Rossi • 1952: van Heusden • 1953: Messina • 1954: Faggin • 1955: Sheil • 1956: Baldini • 1957: Simonigh • 1958: Sheil • 1959: Altig • 1960: Delattre • 1961: Nijdam • 1962: Jensen • 1963: Walschaerts • 1964-1965-1966: Groen • 1967: Bongers • 1968: Frey • 1969-1970: Kurmann • 1971: Rodríguez • 1972 • 1973: Knudsen • 1974: Lutz • 1975: Huschke • 1976 • 1977: Dürpisch • 1978: Macha • 1979: Makàrov • 1980 • 1981-1982: Macha • 1983: Kupovets • 1984 • 1985-1986: Iekímov • 1987: Umaras • 1988 • 1989: Iekímov • 1990: Berzin • 1991: Lehmann