Aleksandr Vinokúrov

Infotaula de personaAleksandr Vinokúrov

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Beskol (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatKazakhstan Kazakhstan
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPuncheur, escalador i rodador Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1997-1997 Probikeshop Saint-Étienne Loire
1998-1999 Decathlon-AG2R La Mondiale
2000-2005 T-Mobile
2006-2006 ONCE
2007-2007 Astana Qazaqstan Team
2009-2012 Astana Qazaqstan Team Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMallot or Volta a Espanya (2006)
4 etapes a la Volta a Espanya
4 etapes al Tour de França
Curses d'un diaLieja-Bastogne-Lieja (2005, 2010)
Amstel Gold Race (2003)
Família
FillsAlexandre Vinokourov, Nicolas Vinokourov Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  orde de la Noblesa Modifica el valor a Wikidata

UCI: 11573
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Plata Sydney 2000 Prova en ruta
Or Londres 2012 Prova en ruta
Campionat del Món
Bronze Verona 2004 contrarellotge
Bronze Salzburg 2006 contrarellotge

Aleksandr Nikolàievitx Vinokúrov (en rus Алексaндр Николаевич Винокуров) és un ciclista professional kazakh nascut el 16 de setembre de 1973 a Petropàvlovsk (Unió Soviètica), avui Petropavl (Kazakhstan). Sovint se l'anomena «Vino» i és conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.[1][2][3]

Molt aviat va destacar des del seu debut com a professional el 1998 a l'equip Casino. El 2000 fitxà pel Deutsche Telekom, aconseguint la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney en la prova en ruta, la Volta a Alemanya del 2001, la París-Niça de 2002 o la Lieja-Bastogne-Lieja del 2005. La seva millor temporada fou la del 2003, quan guanyà la seva segona París-Niça, la Volta a Suïssa, l'Amstel Gold Race i la tercera posició al Tour de França.

El 2006 fitxà per l'equip espanyol Liberty Seguros per tal de guanyar el Tour de França. La implicació de diversos dirigents de l'equip i companys d'equip en l'Operació Port l'impediren de participar-hi. Vinokúrov va centrar tots els seus esforços en la Volta a Espanya, la qual guanyà gràcies a l'ajuda del seu company d'equip Andrei Kàixetxkin. Favorit al Tour de França de 2007, va donar positiu en un control antidopatge per una transfusió de sang, fruit d'un control realitzar després de la seva victòria d'etapa a la crono individual amb final a Albi. Això va provocar l'abandonament del Tour per part de tot l'Astana Qazaqstan Team en saber-se els resultats del test. De resultes fou sancionat amb dos anys de suspensió.

L'agost de 2009 es reintegrà a l'equip Astana Qazaqstan Team. L'abril del 2010 guanyà la seva segona 2010. Víctima d'una greu caiguda al Tour de França de 2011 es veié obligat a abandonar i quasi a abandonar la pràctica esportiva, però la bona evolució de les lesions van permetre que cap a la fi de la temporada ja prengués part al Giro de Llombardia.

El 28 de juliol 2012 es proclamà campió olímpic en la cursa en línia.[4] Aprofitant-se de la condició de favorit de l'equip britànic, i sobretot de Mark Cavendish en un possible esprint final, es va introduir en una escapada de 40 ciclistes en la qual va atacar a manca de cinc quilòmetres junt al colombià Rigoberto Urán. En l'esprint final fou el més ràpid, aconseguint d'aquesta manera la seva segona medalla en uns Jocs Olímpics. En acabar la cursa Vinokúrov va anunciar que deixaria el ciclisme en finalitzar la contrarellotge masculina.

El 12 d'octubre de 2019, participa al Campionat del Món de triatló Ironman a Kona - Hawaii, aconseguint un temps de 8h48'24".

Palmarès

Resultats al Tour de França

  • 1999. 35è de la classificació general
  • 2000. 15è de la classificació general
  • 2001. 16è de la classificació general
  • 2003. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r al Premi de la Combativitat
  • 2005. 4t de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 2007. Exclòs després del positiu en un control antidopatge i retirades les 2 victòries d'etapa
  • 2010. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2011. Abandona (9a etapa)
  • 2012. 31è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 2010. 6è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

  • 2000. 28è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 2002. Abandona (11a etapa)
  • 2004. Abandona (18a etapa)
  • 2006. Mallot or 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la Classificació de la combinada
  • 2009. Abandona (11a etapa)

Referències

  1. «Alexandre Vinokourov». procyclingstats.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. «Alexandre Vinokourov» (en anglès). cyclingarchives.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. «Museo del Ciclismo - Alexandre VINOKOUROV» (en italià). museociclismo.it. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. Copland, Tom. «London 2012: Give Olympic champion Alexandr Vinokourov a break» (en anglès). theguardian.com, 30-07-2012. [Consulta: 14 agost 2022].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Fitxa a sitiodeciclismo.net
  • Fitxa a museociclismo.it
  • Fitxa a cyclebase.nl
  • Vegeu aquesta plantilla
Ciclistes de l'Astana Qazaqstan Team

Mànager: Aleksandr Vinokúrov

  • Vegeu aquesta plantilla
Maillot vermell Guanyadors de la Volta a Espanya
19351936. Gustaaf Deloor | 1937-1940. Guerra Civil Espanyola | 19411942. Julián Berrendero | 1943–1944. II Guerra Mundial | 1945. Delio Rodríguez | 1946. Dalmacio Langarica | 1947. Edward Van Dyck | 1948. Bernardo Ruiz | 1949. No es disputa | 1950. Emilio Rodríguez | 1951–1954. No es disputa | 1955. Jean Dotto | 1956. Angelo Conterno | 1957. Jesús Loroño | 1958. Jean Stablinski | 1959. Antonio Suárez | 1960. Frans De Mulder | 1961. Angelino Soler | 1962. Rudi Altig | 1963. Jacques Anquetil | 1964. Raymond Poulidor | 1965. Rolf Wolfshohl | 1966. Francisco Gabica | 1967. Jan Janssen | 1968. Felice Gimondi | 1969. Roger Pingeon | 1970. Luis Ocaña | 1971. Ferdinand Bracke | 1972. José Manuel Fuente | 1973. Eddy Merckx | 1974. José Manuel Fuente | 1975. Agustín Tamames | 1976. Josep Pesarrodona | 1977. Freddy Maertens | 1978. Bernard Hinault | 1979. Joop Zoetemelk | 1980. Faustino Rupérez | 1981. Giovanni Battaglin | 1982. Marino Lejarreta | 1983. Bernard Hinault | 1984. Éric Caritoux | 1985. Pedro Delgado | 1986. Álvaro Pino | 1987. Luis Herrera | 1988. Seán Kelly | 1989. Pedro Delgado | 1990. Marco Giovannetti | 1991. Melcior Mauri | 1992–1993–1994. Tony Rominger | 1995. Laurent Jalabert | 1996–1997. Alex Zülle | 1998. Abraham Olano | 1999. Jan Ullrich | 2000. Roberto Heras | 2001. Ángel Casero | 2002. Aitor González | 200320042005. Roberto Heras | 2006. Aleksandr Vinokúrov | 2007. Denís Ménxov | 2008. Alberto Contador | 2009. Alejandro Valverde | 2010. Vincenzo Nibali | 2011. Chris Froome | 2012. Alberto Contador | 2013. Chris Horner | 2014. Alberto Contador | 2015. Fabio Aru | 2016. Nairo Quintana | 2017. Chris Froome | 2018. Simon Yates | 201920202021. Primož Roglič | 2022. Remco Evenepoel | 2023. Sepp Kuss
  • Vegeu aquesta plantilla
Anells Olímpics Ciclisme als Jocs Olímpics | Campions olímpics de ciclisme en ruta Ciclisme en ruta
1896: Aristidis Konstandinidis | 1900–1932 | 1936: Robert Charpentier | 1948: José Beyaert | 1952: André Noyelle | 1956: Ercole Baldini | 1960: Víktor Kapitónov | 1964: Mario Zanin | 1968: Pierfranco Vianelli | 1972: Hennie Kuiper | 1976: Bernt Johansson | 1980: Serguei Sukhorútxenkov | 1984: Alexi Grewal | 1988: Olaf Ludwig | 1992: Fabio Casartelli | 1996: Pascal Richard | 2000: Jan Ullrich | 2004: Paolo Bettini | 2008: Samuel Sánchez | 2012: Aleksandr Vinokúrov | 2016: Greg Van Avermaet | 2020: Richard Carapaz
Registres d'autoritat