Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers

Plantilla:Infotaula esdevenimentCasament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers
Map
 42° 34′ 15″ N, 0° 32′ 57″ O / 42.57072°N,0.54919°O / 42.57072; -0.54919
Tipuscasament Modifica el valor a Wikidata
Data13 novembre 1135 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócatedral de Jaca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Participant
  • Vegeu aquesta plantilla
Del Casal de Barcelona
al Casal d'Aragó
Casal comtal de Barcelona  · Casal reial d'Aragó
1131 - 1134
El Testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona
Els pretendents
Els territoris
Regne de Pamplona - Regne d'Aragó - Regne de Saragossa - Regne de Montsó - Comtat de Sobrarbe - Comtat de Ribagorça
Protagonistes
Guerra de successió navarro-aragonesa
1134 - 1135 - 1136 - 1137
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires -
Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II -
Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe -
Renúncia de Saragossa
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146
Tractat de Carrión - Batalla d'Ejea - Pau de Calahorra -
Donació de les Ordes militars - Ofensiva de Garcia Ramires -
Pau de San Esteban de Gormaz
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 -
Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) -
Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173)
Teories
Teoria de la donació - Teoria del casamiento en casa
Llegendes

El casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers es produí entre Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó i Agnès de Poitiers, segons la hipòtesi d'Antonio Ubieto, el 13 de novembre del 1135 a Jaca.[1]

Context

El contracte d'afillament tenia per objectiu formar una aliança contra Alfons VII de Castella i consensuar una solució a la problemàtica successòria que havia plantejat el testament d'Alfons I d'Aragó (1131).

Antecedents

Proclamacions del bisbe Ramir Sanxes i de Garcia Ramires

L'11 de setembre de 1134, tan sols quatre dies després de la mort del rei, els habitants de Jaca reconegueren el bisbe Ramir, germà del difunt rei Alfons, com a nou rei d'Aragó. El bisbe Ramir sortí del monestir i passà a les terres de Barbastre per rebre l'obediència d'aquelles terres. Per contra, la noblesa navarresa es mostrà disconforme amb l'elecció de Ramir, perquè el consideraren incapaç de defensar la terra contra el rei de Castella, que pocs dies després de la mort d'Alfons I d'Aragó havia posat setge a Vitòria, havia pres alguns llocs del Regne de Pamplona i es preparava per envair el Regne d'Aragó. El bisbe de Pamplona Sancho de Larosa i els cavallers Ladrón Íñiguez Vélez, Guillén Aznárez d'Oteiza i Ximeno Aznárez de Torres, escolliren un descendent del rei Garcia Sanxes III de Pamplona, Garcia Remírez, com a nou rei, tot i no comptar amb la conformitat dels aragonesos.

Afillatura de Vadoluengo

Les dues proclamacions provocaren enfrontaments entre ambdós. El gener del 1135 signaren un tractat d'afillament, mitjançant el qual els dos reis s'adoptaven mútuament, resultant successor del patrimoni reial de l'altre aquell que sobrevisqués al difunt. El contracte estigué en vigor tan sols durant 5 mesos, moment en el qual Garcia V de Pamplona canvià de bàndol i s'alià amb Alfons VII de Castella en contra Ramir II d'Aragó. De resultes d'això, el contracte d'afillament quedà trencat i el rei Ramir II d'Aragó hi hagué de buscar una sortida.

Casament

Prèviament, a l'octubre del 1135, Ramir II estava a Biel; el mes de novembre s'havia traslladat a Jaca i el desembre estava a Marcuello. El primer document en què s'esmenta Agnès de Poitiers és una donació a la catedral d'Osca, però en el qual no es concreta la data, sinó tan sols l'any 1135. A partir de l'itinerari reial, segons l'historiador Antonio Ubieto,[1] caldria datar el document el desembre del 1135. A partir d'aquesta suposició, Ubieto infereix que el casament s'hauria produït, no el desembre a Osca, sinó a Jaca i, per tant, el mes de novembre. Per arribar a aquesta conclusió, es fonamenta en el sistema monetari jaquès, que establia el batiment de moneda en septenis. Basant-se en la legislació vigent, Ramir II hauria pogut encunyar nova moneda el 1134, però no ho va fer, tenint noves possibilitats de fer-ho el 1141, el 1148, el 1155, i així successivament. Però el 13 de novembre del 1135 es va produir un fet excepcional, es va emetre diner jaquès, però en una quantitat molt reduïda. A partir d'aquest fet, Ubieto suggereix una emissió de diner commemorativa, i que per tant el casament del rei amb Agnès de Poitiers s'hauria produït el 13 de novembre del 1135 a Jaca.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 296; Fecha del matrimonio de Ramiro II el monje

Bibliografia

  • Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, vol. II, Literatura medieval, 1981. ISBN 84-7013-1869.