Ofensiva de Ramon Berenguer IV
| Tipus | ofensiva militar  |
|---|---|
| Data | 1151 |
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
Casal comtal de Barcelona · Casal reial d'Aragó | |
1131 - 1134 | |
El Testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Regne de Pamplona - Regne d'Aragó - Regne de Saragossa - Regne de Montsó - Comtat de Sobrarbe - Comtat de Ribagorça | |
Protagonistes | |
Ramir II d'Aragó - Ramon Berenguer IV - Peronella I d'Aragó | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
Tractat de Carrión - Batalla d'Ejea - Pau de Calahorra - Donació de les Ordes militars - Ofensiva de Garcia Ramires - Pau de San Esteban de Gormaz | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Teoria de la donació - Teoria del casamiento en casa | |
Llegendes | |
L'Ofensiva de Ramon Berenguer IV és la campanya militar que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó inicià el juliol del 1151 contra el fill de Garcia Ramires, dux de Pamplona. L'ofensiva s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. L'ofensiva s'inicià després de la signatura del Tractat de Tudilén. El 7 de juliol del 1151 Ramon Berenguer IV ocupa Borja (Aragó), plaça que estava sota el poder del dux de Pamplona. La segona meitat de l'any prosseguí amb l'ocupació de Calchetas, prop de Cascante.[1] L'ofensiva provocà que el dux de Pamplona s'inclinés per buscar l'amistat del rei de Castella Alfons VII.
Referències
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 3
