Carbassera

Infotaula d'ésser viuCarbassera
Cucurbita Modifica el valor a Wikidata

Carbassa groga
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCucurbitales
FamíliaCucurbitaceae
GènereCucurbita Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicCucurbita pepo Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • C. argyrosperma
  • C. digitata
  • C. ficifolia
  • C. foetidissima
  • C. maxima
  • C. moschata
  • C. okeechobeensis
  • C. palmata
  • C. pepo
  • [1]

La carabassera (Cucurbita), és un gènere de plantes amb flor de la família Cucurbitaceae.

Descripció botànica

Inclou diverses espècies de plantes conreades pels seus fruits coneguts generalment amb el nom de carabassa.

Són plantes normalment anuals i herbàcies de tija prostrada i rugosa. Fulles de mida variable més o menys lobulades, circells ramificats, flors masculines i flors femenines dites badocs separades en la mateixa planta, campanulades, grosses i grogues. Fruit en pepònide, de paret resistent.

Conreu

Cucurbita ficifolia o carabassa cabell d'àngel

D'entre tota la família de les cucurbitacees el gènere Cucurbita és el que menys ha menester calor. A partir de prop de 10 °C germina normalment. La sembra se sol fer l'abril o maig i cal una gran quantitat d'adob orgànic i molt d'espai. Creix amb gran rapiditat i els fruits acostumen a madurar a partir de l'agost.

Taxonomia

N'hi ha vora 25 espècies d'entre les quals les principalment conreades són:

  • Cucurbita pepo: inclou el carabassó i altres carabasses relativament petites
  • Cucurbita maxima: inclou la carabassera de rabequet de fins a 1 metre de diàmetre i la de turbant
  • Cucurbita moschata: de fulles ovalades i triangulars
  • Cucurbita ficifolia: Carabassa de cabell d'àngel, és perenne en climes tropicals i anual en conreu de climes temperats.

Altres espècies:

L'origen de totes és l'Amèrica tropical on abans de l'arribada dels europeus era un dels principals cultius amb el blat de moro i les mongetes.

Usos del fruit

Entre el 600 i 800 dC a l'imperi Chimú s'utilitzà per a comunicar amb un cordell que unia dos recipients fets amb el fruit ja assecat de la Cucurbita o la Lagenària o totes dues alhora.[2]

La pasta de llavors moltes o la farina s'usen en cuina.

Referències

  1. ITIS 22365 Arxivat 2007-03-06 a Wayback Machine. 2002-11-06
  2. Baldwin, Neil «There’s a 1,200-year-old Phone in the Smithsonian Collections Read more: http://www.smithsonianmag.com/innovation/theres-a-1200-year-old-phone-in-the-smithsonian-collections-180947641/#OgkHrXOhXdSA36H0.99 Give the gift of Smithsonian magazine for only $12! http://bit.ly/1cGUiGv Follow us: @SmithsonianMag on Twitter». Smithsonian Magazine, desembre 2013 [Consulta: 19 agost 2015].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
APD COL Dyntaxa EOL FOC GBIF GRIN IPNI ITIS NCBI OTL PWO Tropicos USDA Vascan WFO
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari