Premio Andrómeda de narrativa

Premio Andrómeda
Premio a literario
Ubicación EspañaBandera de España España
Historia
Primera entrega 1973
[editar datos en Wikidata]

El Premio Andrómeda de narrativa (Premi Andròmina de narrativa, en valenciano) es un premio literario en lengua catalana[1]​ convocado por Edicions 3 i 4, y entregado en el marco de los Premis Octubre que se celebran cada año en la Comunidad Valenciana.

Al premio pueden optar toda las obras inéditas escritas en catalán,[1]​ en las diversas modalidades de narrativa y tiene una dotación de 12.000 euros y una escultura del artista Andreu Alfaro.

Ganadores

  • 1973: Amadeu Fabregat, por Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc
  • 1974: Joan Francesc Mira, por Els cucs de seda
  • 1975: Carmelina Sánchez-Cutillas, por Matèria de Bretanya
  • 1976: Isa Tròlec, por Ramona Rosbif
  • 1977: Josep Piera, por Rondalla del retorn
  • 1978: Declarado desierto.
  • 1979: Josep Lozano, por Crim de Germania
  • 1980: Ignasi Riera, por Honorable míster R
  • 1981: Rafael Ventura Melià, por Àmbit perdurable
  • 1982: Joan M. Monjo, por Ducat d'ombres
  • 1983: Josep Franco, por Calidoscopi
  • 1984: Jaume Santandreu, por Mamil·la, encara
  • 1985: Ricard Creus, por L'ocell
  • 1986: Declarado desierto
  • 1987: Gemma Lienas, por Vol nocturn
  • 1988: Isabel Olesti, por Desfici
  • 1989: Maria de la Pau Janer, por L'hora dels eclipsis
  • 1990: Antoni-Lluc Ferrer, por Perfum romanial
  • 1991: Ponç Puigdevall, por Un silenci sec
  • 1992: Antoni Dalmases, por L'ultima primavera
  • 1993: Rafael Escobar, por L'últim muetzí
  • 1994: Víctor Batallé, por Tres d'amor
  • 1995: Miquel Mas Ferrà, por Camí de palau
  • 1996: Vicent Josep Escartí Soriano, por Espècies perdudes
  • 1997: Martí Domínguez Romero, por Les confidències del comte de Buffon
  • 1998: Josep Pujol Coll, por Tatuatges
  • 1999: Matthew Tree, por Ella ve quan vol
  • 2000: Declarado desierto.
  • 2001: Isabel-Clara Simó, por L'home que ensumava dones
  • 2002: Vicent Usó i Mezquita, por Crònica de la devastació
  • 2003: Toni Cucarella, por Quina lenta agonia la dels ametllers perduts
  • 2004: Joan Jordi Miralles, por L'Altíssim
  • 2005: Joan Olivares, por L'Estrep (Pòlvora de Rei)
  • 2006: David Nel·lo, por La geografia de les veus
  • 2007: David Vilaseca, por L'aprenentatge de la soledat
  • 2008: Xavier Aliaga por Els neons de Sodoma
  • 2009: Rafael Gomar por Andròmines
  • 2010: Raquel Ricart, por Les ratlles de la vida
  • 2011: Daniel O'Hara por El poder excloent de l'essa sorda
  • 2012: Ex aequo Josep-Lluís Carod-Rovira por La passió italiana y Tomàs Llopis por Hi ha morts que pesen cent anys[2]
  • 2014: Juli Alandes por Trencatenebres.[3]
  • 2015: Miquel Àngel Estradé, por L'assassí que llegia Vidal Vidal
  • 2016: Josep Franco, por La vida és dura
  • 2017: Vicent Pallarés, por Les llàgrimes d'Orfeu
  • 2018: Salvador Company, por Fons de formes[4]
  • 2019: Josep Colomer, por Les espines del peix[5]
  • 2020: No sé què mor de Ramon Ramon[6]

Referencias

  1. a b «Bases Premis Octubre 2020» (en catalán). Sala Becket. 2020. Consultado el 17 de noviembre de 2020. 
  2. Serra, Montserrat (28 de noviembre de 2012). Vilaweb, ed. «Carod-Rovira guanya el Premi Octubre de narrativa i es reivindica com a escriptor» (en catalán). Consultado el 29 de octubre de 2012. 
  3. 3i4 (ed.). «Trencatenebres» (en catalán). Consultado el 27 de noviembre de 2015. 
  4. Martí Monterde, Salvador Company i Carles Mulet, guanyadors dels Premis Octubre, vilaweb, 27 de octubre de 2018 (en catalán)
  5. «Josep Igual, Joan Duran, Josep Colomer y Carles Batlle, galardonados con los Premis Octubre 2019». La Vanguardia. Consultado el 21 de junio de 2020. 
  6. Camps Barber, Esperança (31 de octubre de 2020). «La pandèmia i els presos polítics marquen els 49 Premis Octubre». vilaweb (en catalán). Consultado el 2 de noviembre de 2020. 

Enlaces externos

  • Premis Octubre (en catalán)
Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q9062229
  • Wd Datos: Q9062229