Wajiara
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 1.200 ![]() ![]() |
Autòcton de | Estat de l'Amazones i Vaupés ![]() |
Estat | Brasil i Colòmbia ![]() |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües tucanes Llengües tucanes orientals ![]() | |
Codis | |
ISO 639-3 | yui ![]() |
Glottolog | yuru1263 ![]() |
Ethnologue | yui ![]() |
UNESCO | 610 ![]() |
IETF | yui ![]() |
Endangered languages | 2770 ![]() |
El yurutí, o wajiara, és una llengua de la branca oriental de les llengües tucanes de Colòmbia, amb al voltant de 1.200 parlants a Colòmbia i Brasil.[1]
Fonologia
Consonants[2]
Bilabial | Alveolar | Palatal | Gutural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||
Africada | t͡ʃ | d͡ʒ | ||||||
Fricativa | s | h | ||||||
Aproximant | w | j | ||||||
Bategant | ɾ |
Vocals
Frontal | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i | (ɨ) | u |
Mitjana | e | o | |
Oberta | a |
Referències
Bibliografia
- (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 1996.
- Bue, ojare wajiárayemena 1, Defensoría del Pueblo, Barrio el Centro, Mitú, Vaupés : Comité de Literatura Wajiára, "CLIWA" et Asociación de Autoridades Tradicionales Indígenas Yurutí del Vaupés "ASATRAIYUVA", 2007 (copie en ligne dans sil.org)
- Bue, ojare wajiárayemena 2, Defensoría del Pueblo, Barrio el Centro, Mitú, Vaupés : Comité de Literatura Wajiára, "CLIWA" et Asociación de Autoridades Tradicionales Indígenas Yurutí del Vaupés "ASATRAIYUVA", 2007 (copie en ligne dans sil.org)