Tetera de Russell
| Ateisme |
|---|
![The Greek word "atheoi" ("[those who are] without God") as it appears on the early 3rd-century Papyrus 46](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Ephesians_2%2C12_-_Greek_atheos.jpg/200px-Ephesians_2%2C12_-_Greek_atheos.jpg) |
| Conceptes |
| Antiteisme · Ateisme i religió · Crítica a l'ateisme · Ateisme implícit i explícit · Ateisme fort · Ateisme dèbil · Ateisme cristià · Ateisme jueu · Ateisme hindú |
| Història |
| Història de l'ateisme · Nou ateisme · Ateisme d'Estat |
| Arguments de l'ateisme |
| Arguments en contra de l'existència de Déu · Argument del lliure albir · Argument de les revelacions inconsistents · Argument de la no creença · Navalla de Hitchens · Argument del mal disseny · Aposta atea · La destinació dels ignorants · Déu dels forats · Paradoxa de l'omnipotència · Problema del mal · Problema de l'infern · Tetera de Russell · No-cognitivisme teològic · Gambit del Boeing 747 definitiu |
| Població |
| Demografia de l'ateisme · Discriminació contra els ateus · Llista d'ateus |
| Conceptes relacionats |
| Teisme agnòstic · Ateisme agnòstic · Ignosticisme · Agnosticisme apàtic · Agnosticisme fort · Agnosticisme dèbil · Llista d'agnòstics Crítica a la religió · Lliurepensament · Freedom From Religion Foundation · Anticlericalisme · Antireligió · Religió paròdica · Posteísme Naturalisme Humanístic · Metafísic · Religiós |
La tetera de Russell és el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients, i no pas en els agnòstics. Planteja la possibilitat que, si ell afirmés que una tetera de mida minúscula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, és a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'existència, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix.[1] Aplica el mateix raonament a la religió:[2] per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que és real, i els escèptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin més arguments.
En un article titulat Is There a God? («Existeix Déu?»[3]), encarregat (tot i que mai publicat) el 1952 per la revista Illustrated Russell va escriure:
| « | Si jo suggerís que entre la Terra i Mart hi ha una tetera de porcellana que gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica, ningú podria refutar la meva asseveració, sempre que tingués cura d'afegir que la tetera és tan petita que no pot ser vista ni pels telescopis més potents. Però si jo digués que, com que la meva asseveració no pot ser refutada, dubtar-ne és d'una presumptuositat intolerable per part de la raó humana, es pensaria amb tota raó que estic dient ximpleries. Tanmateix, si l'existència d'aquesta tetera s'afirmés en llibres antics, si s'ensenyés cada diumenge com a veritat sagrada, si s'instal·lés a la ment dels nens a l'escola, la vacil·lació per creure en la seva existència seria un signe d'excentricitat, i qui dubtés mereixeria l'atenció d'un psiquiatre en un temps il·lustrat, o la de l'inquisidor en temps anteriors. | » |
| — Bertrand Russell. | ||
Al llibre A Devil's Chaplain Richard Dawkins desenvolupa el concepte:[4]
| « | La raó per la qual la religió organitzada mereix oberta hostilitat és perquè, a diferència de la creença a la «tetera de Russell», la religió és poderosa, influent, exempta d'impostos i s'inculca sistemàticament a nens que són massa petits per defensar-se. Ningú empeny els nens a passar els seus anys de formació memoritzant llibres bojos sobre teteres. Les escoles subvencionades pel govern no exclouen els nens els pares dels quals prefereixen teteres de forma equivocada. Els creients en les teteres no lapiden els no creients en les teteres, als apòstates de les teteres i als blasfems de les teteres. Les mares no adverteixen els seus fills en contra de casar-se amb infidels que creuen en tres teteres en lloc d'una sola. La gent que posa primer la llet no dóna garrotades als genolls dels que posen primer el te. | » |
| — Richard Dawkins. | ||
Referències
- ↑ Russell, Bertrand. «Is There a God? [1952]». A: The Collected Papers of Bertrand Russell,. Volum 11: Last Philosophical Testament, 1943–68. Routledge, 1952, p. 542–548. ISBN 9780415094092.
- ↑ «The Philosophical Case Against Literal Truth: Russell's Teapot». A: Christmas - Philosophy for Everyone : better than a lump of coal. Malden, Mass.: Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-4443-3090-8.
- ↑ Russell, Bertrand. «Is there a God» (en anglès), 1952. [Consulta: 23 maig 2023].
Traducció castellana:Russell, Bertrand. «¿Existe Dios?» (en castellà). Learnt in translation. [Consulta: 21 octubre 2017]. - ↑ Dawkins, Richard. A devil's chaplain: reflections on hope, lies, science, and love. 1. Mariner Books ed. Boston New York: Houghton Mifflin, 2003. ISBN 978-0-618-33540-4.
