Scopulus

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreScopulus

Modifica el valor a Wikidata

En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull»[Nota 1] que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.[2][3] És el contrari als rupēs, que indiquen un cingle relativament rectilini o regular.

Només s'ha assignat el nom d'scopulus a les estructures del planeta Mart.

Moltes d'aquestes formacions presents al planeta vermell se situen al llarg de les vores dels cràters. Alguns scopuli presenten proves d'una erosió passada a causa de la presència d'aigua. Altres vegades, aquestes vores, gràcies a la precarietat de l'estabilitat i el gel que amplia les esquerdes al llarg del pendent, són l'escenari d'allaus que fan que el material es mogui al llarg del fort pendent.

Scopulus Latitud Longitud[4] Diàmetre (km) Epònim Referències
Abalos Scopuli 80,72 N 283,44 E 109,16 Nom clàssic de les característiques d'albedo 14148
Australe Scopuli 83,48 S 247,06 E 504,58 Nom clàssic de les característiques d'albedo 487
Boreales Scopuli 88,88 N 269,84 E 1,13 Nom clàssic de les característiques d'albedo 6964
Charybdis Scopulus 24,14 S 20,08 E 551,26 Nom clàssic de les característiques d'albedo 1157
Coronae Scopulus 33,26 S 64,94 E 245,24 Nom clàssic de les característiques d'albedo 1316
Eridania Scopulus 52,61 S 141,79 E 1017,66 Nom clàssic de les característiques d'albedo 1827
Frigoris Scopulus 79,38 N 176 E 0 Nomenclatura abolida el 1984 6830
Gemini Scopuli 80,39 N 26,1 E 1000,36 Nom clàssic de les característiques d'albedo 6965
Hyperboreus Scopulus 82,41 N 200 E 0 Nomenclatura abolida el 1984 6846
Hypernotius Scopulus 77,86 S 88 E 0 Nomenclatura abolida el 1984 6847
Nilokeras Scopulus 31,72 N 304,15 E 901,48 Nom clàssic de les característiques d'albedo 4277
Oenotria Scopuli 6,62 S 77,11 E 1425 Nom clàssic de les característiques d'albedo 14860
Oenotria Scopulus 7,77 S 77,36 E 1615 Nomenclatura abolida el 1982
Reanomenat Oenotria Scopuli el 2011		 4409
Scylla Scopulus 25,22 S 18,34 E 476,91 Nom clàssic de les característiques d'albedo 5397
Tartarus Scopulus 4,23 S 177,25 E 251,31 Nom clàssic de les característiques d'albedo 5877
Ultimi Scopuli 77,88 S 179,04 E 560,47 Nom clàssic de les característiques d'albedo 6204
Xanthe Scopulus 19,38 N 307,49 E 59,48 Nom clàssic de les característiques d'albedo 6599

Notes

  1. ↑ La paraula llatina scopulus prové de la paraula grega σκόπελος/escòpelos, que significa «pic».[1]

Referències

  1. ↑ Liddell and Scott (1975). An Intermediate Greek-English Lexicon; Oxford University Press: Oxford, UK, p. 735.
  2. ↑ Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.
  3. ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
  4. ↑ Sistema de coordenades: Planetocèntric, +E (+Est, 0 - 360)
  • Vegeu aquesta plantilla
Estructures exogeològiques
Àmplia estructura anul·lar (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte  · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI)
Característica satèl·lit (SF) · Lloc d'allunatge (LF)