Sant Martí d'Envalls
 |
 | |
| 42° 30′ 57″ N, 1° 57′ 20″ E / 42.5157°N,1.9556°E / 42.5157; 1.9556 | |
| Monument històric inventariat | |
|---|---|
| Data | 28 març 1996 |
| Identificador | PA66000001 |
Sant Martí d'Envalls (oficialment en francès: Saint-Martin d'Envalls) és una església romànica de la comuna nord-catalana d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya).
Està situada[1] al peu del Carlit, en la unió de la riera dels Estanyets amb el riu d'Angostrina [2] a 1.340 metres d'altitud. S'hi arriba[3] pel camí que remunta la vall d'Angostrina. Força a prop de l'església hi ha el modest refugi excursionista[4] de la Cabana d'Envalls.
Història
El nom de la capella s'esmenta per primera vegada en l'acta de consagració [5] signada per Bernat Roger, bisbe d'Urgell, del 1164.
La capella tenia annex un petit hospital (entès, en el sentit medieval del terme, com un lloc on s'acollia i socorria els necessitats) per als pastors transhumants (i també [6] per a traginers i contrabandistes) que recorrien els camins del Carlit, les Bolloses i el Capcir, en la ruta que unia la plana cerdana amb les occitanes poblacions d'Acs i Foix a través de la vall d'Orlú, població del Sabartès (País de Foix). L'hospital era atès per una petita comunitat d'oblats dirigida per un sacerdot. Depengué del monestir de Santa Maria d'Espirà de Conflent, monestir que havia estat fundat el segle xiii per canonges regulars del Sant Sepulcre), que n'exercien[7] la jurisdicció.
La procedència del topònim Envalls no és clara. S'ha parlat d'un poble d'Envalls, destruït per una allau que només respectà l'església, però sense més dades. El fogatge del 1515 [8] indicava 2 focs (o famílies, unes 10 persones) per a Sant Martí d'Envalls, probablement distribuïdes en un poble disseminat que tenia aquesta església com a referència.
Sant Martí d'Envalls va ser declarat Monument històric de França [7] el 28 de març del 1996. De propietat municipal, l'església havia restat abandonada durant molts anys fins que va ser començada a restaurar el 1981; posteriorment, el manteniment anual ha estat gestionat per l'associació Chantier Remparts[3] i en l'actualitat el seu estat de conservació és correcte.
Arquitectura
La nau de l'edifici és [7] de volta de canó, acabada amb un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Sobre la façana oest es dreça un campanar d'espadanya de dues altes obertures, mentre que a la façana de migdia -com és usual en moltes esglésies romàniques- s'obre la porta, en arc de mig punt. L'aparell dels murs és de pedres de granit i gres. Presenta diverses obertures petites i algunes finestres (una a la façana oest, una altra a la sud, dues a l'absis). A l'interior, el terra de l'església és discontinu, de pedres. A l'extrem occidental de la nau es dreça una petita tribuna, on hom accedeix per una escala, força rústica, de fusta.
Mobiliari
- La majestat romànica d'Envalls es considera[9] de finals del segle xii (per bé que Marcel Durliat es decanta per la primera meitat del XIII) i és una talla policromada de 59 x 55 cm. muntada sobre una creu de 107 x 76. Aquest Crist ha estat associat a un grup de marededéus romàniques de fusta procedents del bisbat d'Urgell, i algun especialista[10] hi ha vist un paral·lel estilístic innegable amb la marededéu de Ger, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El 1936, la Majestat era encara a l'emplaçament original però, en el present (2014), és a l'Institut Amatller d'Art Hispànic de Barcelona. Aquesta institució estatja igualment una pintura de Sant Martí, potser procedent d'un retaule. Es tracta d'una taula horitzontal policroma que mostra el Crist envoltat dels Apòstols. S'ha cregut[9] semblant al retaule de Sant Esteve de Guils, a la Baixa Cerdanya.
- Frontal d'altar (amb els quatre costats) del segle xiii[11] que es conserva a l'església parroquial (moderna) de Sant Andreu d'Angostrina. Fa 150 x 90 cm. i es troba[12] en molt mal estat de conservació.
- Imatge de la Mare de Déu amb l'Infant [13] romànica del segle xiii, estilísticament semblant a la marededéu d'All, i robada el 1975
- Petit retaule amb baldaquí, que tenia com a imatge central la imatge robada, dipositat al "Centre d'Art Sacré" d'Illa. S'hi poden observar [14] dues pintures, dedicades a l'Anunciació i a la Visitació.
- L'Enciclopèdia Catalana[2] indica també (sense referències corroboradores, però) un altar dedicat a Júpiter i inscripcions que indicarien un passat romà.
Referències
- ↑ Sant Martí d'Envalls en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ 2,0 2,1 «Sant Martí d'Envalls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Patrimoni, al web municipal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-08-11. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ «La Cabana d'Envalls, al web "Refugies.com"» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ Ordeig i Mata, 1991.
- ↑ «Guia de la Cerdanya». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Fitxa a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
- ↑ Iglésies i Fort, 1998.
- ↑ 9,0 9,1 Pérez-Bastardes, 2012b.
- ↑ Camps, 2011.
- ↑ Pagès i Paretes, 2005.
- ↑ Pérez-Bastardas, 2012a.
- ↑ Fotografia, descripció i anàlisi estilística de la marededéu d'Envalls, per Guillaume Dalmau i Catherine Rogé Bonneau a: «Projet Vierges à l'Enfant médiévales, web del "Centre de Conservation et de Restauration du Patrimoine"» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Duran-Porta, 2008.
Bibliografia
- Camps, Jordi. Les Vierges de la Catalogne du Nord à l'époque romane. [Enllaç no actiu] a Romanes et gothiques: Vierges à l'enfant restaurées des P-O. Milano - Perpignan: Silvana - Conseil Général des Pyrénées-Orientales, 2011. ISBN 9788836620883.
- Duran-Porta, Joan. L'altar i el mobiliari litúrgic a la Catalunya romànica. , pàgines 31-54 de: El cel pintat. El baldaquí de Tost. Vic: Museu Episcopal de Vic, 2008.
- Gavín, Josep M. «Cerd 11. Sant Martí d'Envalls». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Iglésies i Fort, Josep; Feliu, Gaspar (editor) «El fogatge de 1515». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 9, 1998 [Consulta: 1r setembre 2014]., pàgina 78.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 9782859982447. , pàgines 288-289.
- Ordeig i Mata, Ramon «Inventari de les actes de consagració i dotació de les esglésies catalanes VII. Anys 1151-1200». Revista Catalana de Teologia, XVI/2, 1991, pàg. 349-382., pàgina 364.
- Pagès i Paretas, Montserrat. Sobre pintura romànica catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005 (Biblioteca Serra d'Or). Pàgina 62
- Pérez-Bastardas, Alfred «Els frontals d'altar romànics de Cerdanya». Ker Revista del grup de Recerca de Cerdanya, núm. 5, 1r. semestre 2012, pàg. 12-16.
- Pérez-Bastardas, Alfred «La majestat de Cerdanya i les altres». Querol. Revista cultural de la Cerdanya, núm. 8, gener-febrer-març 2012, pàg. 19-24.
- Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica : La Cerdanya, el Conflent. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 8477399514. P. 82-85
- Ventosa, Enric «Velles esglésies de la Cerdanya: Origen, descripció i característiques». Urgellia: Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran [La Seu d'Urgell], vol. 13, 1996-1997, pàg. 439-552.
- Vivier, Julie; Lapique, Sylvain. Guide des Pyrénées romanes; 1000 édifices romans + carte détachable France, Espagne, Andorre. Toulouse: Éditions Privat, 2011. ISBN 9782708969025.
Enllaços externs
- Fotografies
