Rubia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

*Rubia*
Dades
Rogeta
Font de	madder ^(en)
Planta
Tipus de fruit	baia

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Gentianales
Família	Rubiaceae
Gènere	Rubia L., 1753

Tipus taxonòmic	Rubia tinctorum

El Rubia és un gènere de plantes amb flor que pertany a la família de les rubiàcies. El seu nom procedeix del grec rubium ("vermell"), i fa referència al color vermellós de l'arrel. És natural de les regions temperades d'arreu del món i té diverses espècies autòctones a les terres de parla catalana, com la Roja, la Rogeta i la Rotgeta.

Descripció

Aquestes plantes poden assolir els 1,5 m d'alçada. Són de fulles perennes que fan entre 5 i 10 cm. de llarg per 2-3 d'ample. Les flors són petites (3 a 5 mm.) i de color groc pàl·lid, i creixen en grupets d'entre 4 i 7 disposades en forma d'estrella al voltant de la tija central; floreixen, en raïms densos, entre juliol i agost. Els seus fruits són petites (4-6 mm. de diàmetre) drupes entre vermelles i negres. Les arrels assoleixen el metre de longitud i un gruix de 12 mm.

Usos

Ja des de l'antiguitat (3000 aC) s'han utilitzat espècies d'aquest gènere en l'adoberia, per a l'elaboració d'un tint vegetal per tenyir pell, llana, cotó i seda. S'extreu de les arrels de la planta i es fixa a la pell amb un mordent, com l'alum. L'àcid rubertínic, de l'arrel, és assecat, fermentat o tractat de manera que es transforma en sucre, alitzarina i purpurina; aquesta darrera, per bé que normalment incolora, enrogeix considerablement quan és dissolta en solucions alcalines. El 1869, els químics alemanys Graebe i Liebermann sintetitzaren alitzarina artificialment, i això acabà amb el cultiu de la Rubia per a obtenir-ne tints.