Raimundo Fernández Cuesta

Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo

Biografia
Naixement	5 octubre 1897 Madrid
Mort	9 juliol 1992 (94 anys) Madrid
Ministre de Justícia[1]
11 de juny de 1945 – 11 de desembre de 1951
← Eduard Aunós Pérez Antonio Iturmendi Bañales →
Ministre d'Agricultura[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost del 1939
← Eufemio Olmedo Ortega Joaquín Benjumea Burín →
Ministre Secretari General del Moviment[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost del 1939
← Càrrec nou Agustín Muñoz Grandes →
Ministre Secretari General del Moviment[1]
5 de novembre de 1948 – 15 de febrer de 1956
← José Luis Arrese Magra José Luis Arrese Magra →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista, ministre, diplomàtic, notari
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació
Família
Pare	Nemesio Fernández-Cuesta y Porta
Germans	Manuel Fernández-Cuesta Merelo
Premis (1972)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1971)  Gran Collar de l'Orde de Cisneros (1968)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1949)  Fill Adoptiu de Toledo (1945)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1945)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1944)  Medalla d'Or de Vitòria (1943)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1939)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 – José Luis Arrese Magra → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 – Antonio Iturmendi Bañales → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 ← Eduard Aunós Pérez Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Ministre d'Agricultura Ministre de Justícia

Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 5 d'octubre de 1896 - 9 de juliol de 1992) va ser un advocat, oficial de l'Armada, notari, ministre i polític espanyol que va començar militant a Falange Española des de la seva fundació. És germà de Manuel Fernández-Cuesta Merelo.

Biografia

Advocat pertanyent al Cos Jurídic de l'Armada, va ser amic personal de José Antonio Primo de Rivera.

Guerra civil

Va arribar a ser nomenat secretari general d'aquest partit per Primo de Rivera. El 1936 va ser detingut en Madrid per ordre de les autoritats republicanes, en la situació de les quals li va sorprendre l'esclat de la guerra civil passant, després de ser canviat pel polític republicà Justino de Azcárate, a la zona revoltada després de romandre divuit mesos a la presó. Posteriorment accepta del general Franco la secretaria general de Falange Española Tradicionalista y de las JONS i la condició de membre del Consell Nacional:

Amb quaranta-un anys forma part del Primer govern franquista passant a exercir la cartera Agricultura, amb seu a la ciutat de Burgos. Aquest ministeri comprenia els serveis d'agricultura, muntanyes, pesca fluvial, ramaderia i reforma econòmica i social de la terra.

Franquisme

Acabada la guerra civil va exercir diversos càrrecs en l'administració franquista, entre ells: ambaixador en Brasil (1940-1942) i Itàlia (1942-1945). Des de 1945 va ser president del Consell d'Estat i ministre de Justícia fins a 1951 en què va ser nomenat de nou Secretari General del Movimiento fins a 1956.

El 16 de juliol de 1957 va ascendir a Ministre Togat de l'Armada (assimilat a Vicealmirall), ocupació que comportava la destinació d'Assessor General del Ministeri de Marina i la Inspecció General del Cos Jurídic de l'Armada; lloc en el qual va romandre fins al 5 d'octubre de 1964, en complir 68 anys.

El 1973 el seu nom va ser inclòs amb els del reformista Manuel Fraga i el vicepresident Luis Carrero Blanco en la terna que li va ser presentada al Caudillo perquè designés president del govern. Va ser conseller nacional i procurador en Corts fins a 1977, sent també un dels 59 Procurador a Corts que el 18 de novembre de 1976 van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els Principis Fonamentals del Movimiento.^[3]

Transició

Fundó el Frente Nacional Español, nom que va canviar al següent any pel de Falange Española de las JONS, de la qual fou secretari general fins a 1983. Va ser forçat a dimitir per les puixants crítiques del seu propi partit contra ell per la seva passada col·laboració amb el franquisme i les seves simpaties cap aquest. Li va succeir en el càrrec Diego Márquez Horrillo.

Referències

Bibliografia

• Herminio Pérez Fernández, Guía política de España. Instituciones, ABC. 14 de noviembre de 1976.

Càrrecs públics
Precedit per: Eufemio Olmedo (Pte. de la Comissió)	Ministre d'Agricultura d'Espanya 30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939	Succeït per: Joaquín Benjumea Burín
Precedit per: Càrrec inexistent	Ministre Secretari General del Moviment 30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939	Succeït per: Agustín Muñoz Grandes
Precedit per: Eduard Aunós Pérez	Ministre de Justícia d'Espanya 18 de juliol de 1945 - 18 de juliol de 1951	Succeït per: Antonio Iturmendi Bañales
Precedit per: José Luis Arrese Magra	Ministre Secretari General del Moviment 5 de novembre de 1948 - 15 de febrer de 1956	Succeït per: José Luis Arrese Magra