Quítxua de Puno

Quítxua de Puno

punu qichwa simi
Tipus	llengua viva, dialecte i llengua
Ús
Parlants nadius	500.000  (2002 )
Autòcton de	Regió d'Arequipa, Departament de Cusco, Regió de Moquegua i Puno
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional
Codis
ISO 639-3	qxp
Glottolog	puno1238
Ethnologue	qxp
IETF	qxp

El quítxua de Puno (punu qhichwa simi) és una branca dialectal del quítxua-IIC parlada al Perú meridional, al departament de Puno. La seva parla és molt pròxima al qual es troba en el nord de La Paz a Bolívia.

Pertany al grup C o quítxua meridional del Quítxua II. És una subvariante del quítxua meridional. Incorpora les consonants oclusives aspirades i glotalitzades procedents de l'aimara.

Nombre de parlants

Segons Ethnologue el 2002 tenia 500.000 parlants, d'ells 100.000 monolingües^[1] en les jurisdiccions de les províncies de:

• Azángaro
• Carabaya
• Melgar
• Lampa
• San Román
• San Antonio de Putina
• Sandia
• Puno (districtes de : Coata, Huatta, Capachica, Amantaní, Hatuncolla, Sant Antoni, Puno, Mañazo, Vilque, Tiqillaca i Paucarcolla)
• Huancané (districtes de: Huatasani, Pusi, Taraco, i Huancané)
• vila San Juan

Lèxic diferenciat

Encara que el ministeri d'educació del Perú inclou al quítxua de Cusco i al quítxua de Pino en una sola macrovariant, en la pràctica el quítxua puneño presenta uns certs trets que el diferencien del primer, per exemple en variació del lèxic:

Obres

• Arenga a Bolivar (José Domingo Choquehuanca)
• Poemario (Gamaliel Churata)

Referències

Bibliografia

• Antonio Cusihuamán (1976): Diccionario Quechua Cuzco-Collao [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú