Premi Ateneo de Sevilla

Premi Ateneo de Sevilla

Tipus	guardó premi literari
Epònim	Ateneu de Sevilla
Vigència	1969  -
Estat	Espanya
Conferit per	Ateneu de Sevilla
Lloc web	ateneodesevilla.es…

El Premi Ateneo de Sevilla és un concurs literari convocat per l'Ateneo de Sevilla. La primera edició va tenir lloc en 1969 i es va iniciar gràcies al patrocini de José Manuel Lara Hernández, fundador de l'Editorial Planeta. L'organització era a càrrec de l'Ateneo de Sevilla, la concessió se celebrava en l'Hotel Alfonso XIII de Sevilla i hi havia una única categoria, la de novel·la. La primera quantia del Premi pujà a 100.000 pessetes (equivalents a 12.334,53 euros de 2010). La participació de l'Editorial Planeta va durar fins a 1996. A partir de llavors, es va fer càrrec de la publicació l'editorial sevillana Algaida i ha comptat amb diversos patrocinadors.

Categories

Posteriorment es va crear el Premi Ateneo Joven de novel·la i també els premis de poesia i història.

Guanyadors^[1]

Novel·la

• 1969 Manuel Pombo Angulo per La sombra de las banderas
• 1970 Torcuato Luca de Tena per Pepa Niebla
• 1971 Pedro Pablo Padilla per Del ático al entresuelo
• 1972 Manuel Barrios Gutiérrez per Epitafio para un señorito
• 1973 Ángel María de Lera per Se vende un hombre
• 1974 Rodrigo Royo per Todavía
• 1975 Cristóbal Zaragoza per Manú
• 1976 José Luis Olaizola Sarriá per Planicio
• 1977 Carlos Rojas Vila per Memorias inéditas de José Antonio Primo de Rivera
• 1978 José Salas y Guirior per Un viento que pasa
• 1979 Jordi Sierra i Fabra per En Canarias se ha puesto el sol
• 1980 Carmen Conde Abellán per Soy la madre
• 1981 José Manuel Caballero Bonald per Toda la noche oyeron pasar pájaros
• 1982 Antonio Burgos per Las cabañuelas de agosto
• 1983 Mercedes Salisachs per El volumen de la ausencia
• 1984 Santiago Lorén Esteban per La vieja del molino de aceite
• 1985 Jesús Fernández Santos per El griego
• 1986 Nicolás Salas per Morir en Sevilla
• 1987 Emilio Romero per Tres chicas y un forastero
• 1988 Josep Maria Gironella i Pous per La duda inquietante
• 1989 Daniel Múgica Díaz per Uno se vuelve loco
• 1990 Juan Marsé per El amante bilingüe
• 1991 Ramón Serrano per Gentes de soledad
• 1992 Pedro Casals Aldama per El infante de la noche
• 1993 Jesús Torbado Carro per El peregrino
• 1994 Juan Eslava Galán per El comedido hidalgo
• 1995 Felipe Benítez Reyes per Humo
• 1996 Mariano García Torres per El silencio roto
• 1997 Martín Casariego per La hija del coronel
• 1998 Félix Bayón per Un hombre de provecho
• 1999 Ramón Pernas per Paso a dos
• 2000 Andreu Martín per Bellísimas personas
• 2001 Álvaro Bermejo per La piedra imán
• 2002 María García-Lliberós per Como ángeles en un burdel
• 2003 Luis del Val per Las amigas imperfectas
• 2004 Rafael Torres per Los náufragos de Stambroock
• 2005 Fernando Marías per El mundo se acaba todos los días
• 2006 Eugenia Rico per El otoño alemán
• 2007 Espido Freire per Soria Moira
• 2008 Félix J. Palma per El mapa del tiempo
• 2009 Andrés Pérez Domínguez per El violinista de Matthaussen
• 2010 Vanessa Montfort per Mitología de Nueva York
• 2011 Alfonso Domingo per El espejo negro
• 2012 David Tejera per Seis peces azules
• 2013 Lorenzo Luengo per La cuestión Dante
• 2014 Félix González Modroño per El secreto del arenal
• 2015 Edmundo Díaz Conde, per El hombre que amó a Eve Paradise.^[2]
• 2016 Montero Glez, per El carmín y la sangre^[3]
• 2017 Jerónimo Tristante per Nunca es tarde
• 2018 Francisco Robles per El último señorito^[4]
• 2019 José Ángel Mañas per La última juerga^[5]

Referències

Enllaços externs

• Ateneo de Sevilla Arxivat 2011-10-15 a Wayback Machine.