Nebulosa Trífida

Nebulosa Trífida
Tipus	regió HII
Descobert per	Charles Messier[1]
Data de descobriment	5 juny 1764[1]
Constel·lació	Sagitari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	5.200 a. ll. 816 pc [2]
Magnitud aparent (V)	6,3 (banda V)[3]
Moviment propi (declinació)	−0,7 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,77 mas/a [4]
Velocitat radial	−5 km/s[5]
Ascensió recta (α)	18h 2m 42s[6]
Declinació (δ)	-23° 1' 41.88''[6]
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6514
M 20 (Catàleg Messier) NGC 6514 (New General Catalogue) Barnard 85 (catàleg de Barnard) CSI-23-17593 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) LBN 006.99-00.17 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) LBN 27 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) OCl 23.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 360 (Catàleg Collinder) C 1759-230 (Catàleg Caldwell) CTB 45 (A survey of galactic radiation at 960 MC/S (en) ) LMH 12 (A radio survey of the galactic plane at a frequency of 408 MHz. I. The discrete sources) MSH 17-2-16 (Catalogue of radio sources in the Galactic plane) OCISM 2 (Catalog of open clusters and associated interstellar matter) [DGW65] 99 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s) [KPS2012] MWSC 2789 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 20 (també coneguda com a Nebulosa Trífida, M20, o NGC 6514) és una nebulosa d'emissió del tipus regió HII situada en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Guillaume Le Gentil el 1750. El seu nom ve donat per les tres línies obscures de núvols de pols que la divideixen en tres parts. Gran part de la il·luminació de la nebulosa és deguda a l'estrella massiva que hi ha al seu centre. La seva edat estimada és de 300.000 anys, que la converteix en la zona de formació estel·lar més jove que es coneix. Es troba a una distància de 5.000 anys llum de la Terra. Un sistema d'estrelles triple ocupa la zona central de la regió d'emissió.

Observació

En bones condicions atmosfèriques és observable amb binoculars. Amb un telescopi de 200 mm de diàmetre es pot veure el sistema d'estrelles triple (moltes vegades es veurà com a doble).

• 
  Imatge en infraroig del telescopi Spitzer.
• 
  Imatge combinació de tres imatges NASA/ESA.

Enllaços externs

• SEDS (anglès)
• Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
• APOD en català^{[Enllaç no actiu]}

Referències