Monestir de Sant Hilari

DadesTipusAbadia Primera menció escrita825Construcciós. VIIICaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura romànica Localització geogràficaEntitat territorial administrativaSant Ilari (França)

43° 05′ 38″ N, 2° 18′ 38″ E / 43.0939°N,2.3106°E / 43.0939; 2.3106

Monument històric catalogatData5 gener 1993IdentificadorPA00102882Monument històric inventariatData8 novembre 1990IdentificadorPA00102882Monument històric catalogatData22 juliol 1914IdentificadorPA00102882Monument històric catalogatData1846IdentificadorPA00102882Monument històric catalogatData1840IdentificadorPA00102882 ActivitatDiòcesibisbat de Carcassona Religiócatolicisme Visitants anuals19.595 (2014) Lloc webpagesperso-orange.fr…

El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi occità de Sant Ilari (França), a 13 km de la ciutat de Limós, catalogada com a monument històric.^[1]

Es va fundar pels voltants del segle vi a la vora de la tomba de Sant Hilari de Carcassona, segurament el primer bisbe d'aquesta seu, fundada pels reis visigots. El monestir fou destruït pels sarraïns i restaurat per Nampi (Nampius) cap al final del segle viii. Inicialment va portar el nom de Sant Sadurní, que després va canviar per Sant Hilari. Va subsistir a la vora del rierol Lauquet a 4 o 5 km del riu Aude i uns 10 km al sud de Carcassona en direcció al Rasès. Nampi, que vivia en temps de Carlemany, fou abat i va obtenir del rei diploma de confirmació i protecció.

A part del seu valor històric i arquitectònic, com a curiositat, es considera que va ser en aquest monestir on va es va crear el vi escumós que dona nom a la contrada: la Blanqueta de Limós.

Bibliografia

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

Referències