Marcusenius macrophthalmus

Marcusenius macrophthalmus

Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	181803
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Osteoglossiformes
Família	Mormyridae
Gènere	Marcusenius
Espècie	Marcusenius macrophthalmus (Pellegrin, 1924)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims	Gnathonemus macrophthalmus (Pellegrin, 1924)[3]

Marcusenius macrophthalmus és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.^[4][5]

Etimologia

Marcusenius fa referència a l'alemany Johann Marcusen^[6] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),^[7] mentre que l'epítet macrophthalmus deriva dels mots del grec antic macro- (μακρός, gran) i ophthalmos (ὀφθαλμός, ull)^[8] i al·ludeix als seus ulls enormes (gairebé el doble de la longitud del musell).^[7]

Descripció

Fa 12,5 cm de llargària màxima. Cap una mica més llarg que alt i amb el perfil superior arrodonit. Ulls de forma ovalada i amb el diàmetre gairebé igual al doble de la longitud del musell. La boca s'obre en el límit inferior dels ulls, amb una amplada igual a la meitat del diàmetre d'aquells i amb 3 dents al maxil·lar superior i 5 a l'inferior. Protuberància del mentó rudimentària. 75 escates a la línia lateral, 14/14 entre l'origen de l'aleta dorsal i el de l'anal, i 12 al voltant del peduncle caudal. Aleta dorsal amb 34 radis, els quals comencen per sobre del segon o tercer radi simple de l'aleta anal. Aleta anal amb 28 radis i a igual distància de l'origen de les aletes ventrals que del de la caudal. Pectorals punxegudes. Aleta caudal amb escates a la seua base i els lòbuls punxeguts. Coloració argentada i amb reflexos de color blau acer al cap i l'esquena.^[2] Els seus ulls són els més grans de totes les espècies del seu gènere.^[9]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical,^[6] el qual viu a Àfrica:^[10] és un endemisme del riu Kasai^[11][12] (conca del riu Congo)^[11][13] a Tshikapa (la República Democràtica del Congo).^{[11][14][3][6]}

Observacions

És inofensiu per als humans^[6] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (13 de 100).^[15]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
• Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
• Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.). Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya. Pàg. 54.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• Mormyridae - African weakly electric fishes (anglès)