Lotfi Asker Zadeh
  | |
| Nom original | (az) Lütfəli Rəhim oğlu Əsgərzadə |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 febrer 1921 Novkhany (República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan) |
| Mort | 6 setembre 2017 (96 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Sepultura | Carreró d'Honor |
| Dades personals | |
| Formació | Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat de Teheran Columbia School d'Enginyeria i Ciències Aplicades Universitat de Colúmbia |
| Director de tesi | John R. Ragazzini |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lògica difusa, Conjunt difús, intel·ligència artificial, matemàtiques i informàtica i enginyeria |
| Ocupació | matemàtic, informàtic, catedràtic, enginyer, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Colúmbia |
| Membre de | Acadèmia Polonesa de les Ciències Acadèmia Nacional d'Enginyeria Association for Computing Machinery |
| Alumnes | Joseph Goguen |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | John Yen, Joseph Goguen, Pravin Varaiya, Jonathan King Tash (en)  , Christian Freksa, Keith Bradley Vanderveen (en) , John Yen (en) , Michael Harvey Smith (en) , Ralph Peter Sobek (en) , Soumitra Dutta, Lung Albert Chen (en) , Chuen-Chien Lee (en) , Michael Harris Cohen (en) , Yung-Yaw Chen (en) , Shao-Hung Gerald Liu (en) , Kapali Eswaran (en) , Richard E. Mortensen (en) , Brian Glüss (en) i Josef Raviv (en) |
| Família | |
| Fills | Norm Zada |
Premis
| |
  | |
Lotfi Asker Zadeh (àzeri: Lütfəli Rəhim oğlu Ələsgərzadə; Bakú, 4 de febrer de 1921 — Berkeley, 6 de setembre de 2017) fou un matemàtic i informàtic azerbaidjanès-estatunidenc, professor de matemàtica a la Universitat de Berkeley, destacat per introduir el 1965 la teoria de conjunts difusos o lògica difusa (fuzzy logic).[1]
Considerat el pare de la teoria de la possibilitat, va emigrar a l'Iran i hi estudià a la Universitat de Teheran. Més tard va arribar als Estats Units on va continuar els seus estudis passant pel Massachusetts Institute of Technology, la Universitat de Colúmbia i, finalment, la Universitat de Berkeley. Per les seves nombroses contribucions a aquest camp de la ciència va rebre nombrosos guardons com la medalla Hammings el 1992 o la Rufus Oldenburger el 1993,[2] i doctorats honoris causa per multitud d'universitats del món, entre elles les d'Oviedo (1995) i Granada (1996).
