Llengües viètiques

Infotaula de família lingüísticaLlengües viètiques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Nadius75.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
Macrofamilia àustrica
llengües austroasiàtiques
llengües mon-khmer Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica

Les llengües viètiques formen una branca de les llengües austroasiàtiques. La branca també s'anomenà originàriament també việt-mường, annamita-muong i vietnamuong, tot i que actualment aquest nom es reserva per la subbranca demogràficament més important que inclou el vietnamita i el mường.

Moltes llengües viètiques tenen sistemes tonals a mig camí entre el de les llengües việt-mường i el d'altres branques austroasiàtiques que no tenen una influència important del sinític o del tai. El vietnamita modern té influència del xinès en vocabulari i en el sistema tonal. El vocabulari sinovietnamita està entre el 30 i el 60% del vocabulari total, depenent de la temàtica i l'estil. El xinés ha estat històricament la influència primordial del vietnamita.

Orígens

A partir de la diversitat lingüística, la zona d'origen de les llengües viètiques es troba a les actuals províncies de Bolikhamxai i Khammouan a Laos, així com parts de les províncies de Nghê An i Quảng Bình al Vietnam. El temps de diversificació d'aquesta branca seria d'uns 2.000 anys.[1] L'avantpassat de l'idioma vietnamita es parlava originàriament a la zona del riu Roig en el que ara és el nord del Vietnam.

El vietnamita fou identificat com a llengua austroasiàtica a mitjan s. XIX, i actualment hi ha una evidència molt sòlida per a aquesta classificació. Ara el vietnamita és una llengua monosil·làbica, com el cantonés, i ha perdut moltes característiques fonològiques i morfològiques del protoaustroasiàtic. A més el vietnamita té una important contingent de lèxic de les llengües sinítiques i tai. Alguns autors, però, es resistiren a la hipòtesi que el vietnamita estava més estretament relacionat amb el khmer que amb el sinític o el tai. De tota manera, la gran majoria d'estudiosos expliquen aquestes semblances tipològiques com el resultat del contacte lingüístic i la influència cultural, més que no per relació filogenètica.

Distribució

Els parlants de llengües viètiques, diferents del vietnamita, ocupen la zona veïna de Nakai-Nam Theun de Laos i el Vietnam nord-central (Chamberlain, 1998). Molts d'aquests són parlants de mường, nhà làng i nguồn. Chamberlain (1998) registra les ubicacions actuals a Laos per a aquestes ètnies viètiques:[2]

  • Nguon: Ban Pak Phanang: districte de Boualapha, Khammouan; n'hi ha alguns altres a Vietnam.
  • Liha-Phong-Toum: districte de Khamkeut; originari probablement del nord de la frontera entre el nord de Nghe An i Khamkeut.
  • Ahoe (thavung): originàriament es parlava al subdistricte de Na Tane, districte de Nakaiy, al llogaret de Ban Na Va al districte de Khamkeut; desplaçats des del districte d'Hinboun durant la guerra, i després reassentats a Nakai Tay (39 llars) i a Sop Hia (20 llars), a l'altiplà de Nakai.
  • Thaveung (dialectes ahao i ahlao): molts llogarets prop de Lak Xao; probablement originaris de la zona de Na Heuang.
  • Cheut: Ban Na Phao i Tha Sang (districte de Boualapha); probablement altres parlants a Pha Song, Vang Nyao, Takaa; originaris de Hin Nam No i Vietnam.

Al Vietnam, algunes poblacions d'ètnies de les muntanyes parlants de llengües viètiques incloent els arem, rục, maliêng i mày (cươi), que foren reassentats a Cu Nhái (situats a l'oest de Quang Binh o al sud-oest del districte de Huong Khe a Ha Tinh). Els sách també es troben al Vietnam.[3]

Referències

  1. ↑ Chamberlain, J.R. 1998, "The origin of Sek: implications for Tai and Vietnamese history", in The International Conference on Tai Studies, ed. S. Burusphat, Bangkok, Thailand, pp. 97-128. Institute of Language and Culture for Rural Development, Mahidol University.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://siteresources.worldbank.org/INTLAOPRD/Resources/jim_chamberlain_monitoring_report_on_nt2_consultations.pdf
  3. ↑ «Viet-Muong numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 29 d'abril de 2014. [Consulta: 4 març 2013].

Bibliografia

  • Barker, M. I. (1977). Articles on Proto-Viet–Muong. Vietnam publications microfiche sèries, no. VP70-62. Huntington Beach, Calif: Summer Institute of Linguistics.
  • Chamberlain, J.R. 2003. Ressò-Spatial History: a nomad myth from the Annamites and its relevance for biodiversity conservation. In X. Jianchu and S. Mikesell, eds. Landscapes of Diversity: Proceedings of the III MMSEA Conference, 25–28 August 2002. Lijiand, P. R. Xina: Center for Biodiversity and Indigenous Knowledge. pàg. 421–436.
  • Sidwell, Paul (2009). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. LINCOM studies in Asian linguistics, 76. Múnic: Lincom Europa.
  • SEAlang Project: Mon–Khmer languages. The Vietic Branch.
  • Sidwell (2003).
  • Endangered Languages of Mainland Southeast Àsia.
  • Ethnologue