Llengües hurro-urartianes
| Hurrartià, Asiànic | |
|---|---|
| Tipus | família lingüística  |
| Distribució geogràfica | Anatòlia |
| Classificació lingüística | |
| ens entitat no física llenguoide llengua | |
| Subdivisions | |
| Hurrita Urartià | |
Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient. Inclou com a mínim dues llengües, l'hurrita i l'urartià, ambdós parlats a la zona de les muntanyes del Taure, i potser també el Subartu, que es parlava a la zona de la conca meridional del riu Tigris.[1]
Hom sap molt poc d'aquestes llengües ergatives - aglutinants. L'únic que és segur és que no pertanyen ni a la família de les llengües llengües semítiques ni a la de les indoeuropees.
Alguns lingüistes com Ígor Diàkonov i Sergei Starostin han vist punts comuns entre les llengües hurro-urartianes i les llengües caucàsiques del nord-est i han proposat un grup més ample per agrupar a totes, les llengües alarodianes. La llengua actual que té més paraules comunes amb aquestes llengües mortes es troba en el grup de les llengües Nakh i del Daguestan, amb 169 rels de paraula.[2]
Vegeu també
- Llengües caucàsiques del nord-est
- Llengües alarodianes
Referències
- ↑ Dʹi︠a︡konov, I. M.; Starostin, S.A.. Hurro-Urartian as an Eastern Caucasian language. München: R. Kitzinger, 1986. ISBN 3-920645-39-1.
- ↑ Ígor M. Diàkonov, Sergei A. Starostin. "Hurro-Urartian and East Caucasian Languages", Ancient Orient. Ethnocultural Relations. Moscou, 1988, pp. 164-207 http://starling.rinet.ru/Texts/hururt.pdf
