Linamarina

Linamarina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	247,105587 Da
Trobat en el tàxon	Lli, garrofó, Tapioca, Arbre del cautxú, Hevea benthamiana, Hevea pauciflora, Hevea spruceana, Hevea guianensis, Hevea camargoana, Acacia aroma, Lot de creta, Passiflora adenopoda, Passiflora foetida, Passiflora lutea, Passiflora morifolia, Passiflora pendens, trèvol blanc, lli de flor gran, lli blau, Lotus arabicus, Lotus arenarius, Lotus edulis, Lotus maroccanus, Lotus parviflorus, Lotus tenuis, Osteospermum ecklonis, Dimorphotheca jucunda, Osteospermum jucundum, Passiflora subpeltata, Turnera ulmifolia, Linum perenne, lot corniculat, Trifolium occidentale i Lotus japonicus
Estructura química
Fórmula química	C₁₀H₁₇NO₆
SMILES canònic	Model 2D CC(C)(C#N)OC1C(C(C(C(O1)CO)O)O)O
SMILES isomèric	CC(C)(C#N)O[C@H]1[C@@H]([C@H]([C@@H]([C@H](O1)CO)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D
Altres
amargor

Linamarina és un glucòsid cianogènic que es troba a les fulles i rels de plantes com la mandioca, mongetes de Lima i el lli. És un glucòsid de l'acetona de cianohidrina. Després de l'exposició dels enzims i la flora intestinal de l'intestí humà,la linamarina i la seva derivada metilada la lotaustralina es pot descompondre en cianur d'hidrogen que és tòxic. Per tant les plantes que tenen quantitats significatives de linamarina s'han de processar per desintoxicar-les. La linamarina ingerida ràpidament s'excreta per l'orina i el mateix glucòsid no sembla agudament tòxic. La ingestió de rels de mandioca insuficientment processada està associada a la malaltia africana coneguda com a konzo.^[1] La linamarina sembla també causa de la intolerància a la glucosa i la diabetis però en animals de laboratori no s'ha pogut comprovar completament^[2][3] i pot indicar que l'efecte principal és agreujar les condicions que ja existien més que no pas induir la diabetis pròpiament.^[3][4]

Recentment s'ha desenvolupat una mandioca transgènica sense linamarina .^[5]

Referències