Kudurru
Kudurru fou un tipus de document en pedra abastament utilitzat entre els cassites de Babilònia, generalment com a pedres fites per marcar límits o per registrar les concessions de terres als vassalls, entre els segles XVI i XII aC.[1] La paraula "kudurru" vol dir en accadià "frontera" o "límit" (hebreu גדר "gader", cercat, frontera). Els kudurrus són els únics monuments que han sobreviscut de la dominació cassita a Babilònia, i els millors exemples es troben al Museu del Louvre i al Museu Nacional de l'Iraq. El kudurru original era emmagatzemat al temple i la persona que rebia les terres feia una còpia per utilitzar sobre el terreny per confirmar la seva possessió legal. Generalment incloïen imatges simbòliques de la deïtat que protegia el contracte, i castigava al que l'incomplia. Alguns també tenien la imatge del rei que el concedia. Com que havien d'incloure el text del contracte i diverses imatges, es gravaven en grans blocs de pedra.
Notes
- ↑ Bahn, Paul G. The Atlas of World Archaeology. New York: Checkmark Books, 2000, p. 78. ISBN 0-8160-4051-6.
Referències
- Bible Article sobre els kudurrus
- Kudurru de Melishihu al Louvre Arxivat 2012-06-05 a Wayback Machine.
- Encyclopaedia Britannica Online "kudurru"
- BBC Ancient History Online; Gallery of Mesopotamian Art
- US State Department; Gallery of Iraqi Cultural Heritage Arxivat 2004-12-16 a Wayback Machine.
- El Kudurru de Michaux en alta resolució Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
