Krückau

Krückau

Krückau a marea baixa a Elmshorn
Tipus	Riu
Inici
Cota inicial	28[1]
Entitat territorial administrativa	Slesvig-Holstein (Alemanya)
Localització	Kaltenkirchen
Final
Cota final	-1 m
Entitat territorial administrativa	Pinneberg (Alemanya)
Localització	Elba a Seestermühe
Desembocadura	Elba
53° 59′ 20″ N, 9° 30′ 43″ E / 53.9889°N,9.5119°E / 53.9889; 9.5119 B 53° 42′ 51″ N, 9° 30′ 55″ E / 53.7142°N,9.5153°E / 53.7142; 9.5153
Afluent	Offenau
Conca hidrogràfica	conca de l'Elba
Dades i xifres
Mida	37 () km
Travessa	Estats de Slesvig-Holstein a Alemanya
Superfície de conca hidrogràfica	275,7 km²

El Krückau és un afluent de l'Elba d'uns 40 km que neix a Kaltenkirchen a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) i que desemboca a l'Elba a Seestermühe.

Geografia

Neix en uns aiguamolls i uns wettern al sud de Kaltenkirchen. Una part de la zona de la seva font va ser assecada per crear un polígon industrial a l'esquerra de l'estació AKN de Kaltenkirchen-Süd. Des de la ciutat d'Elmshorn fins a la desembocadura a l'Elba és navegable a marea alta, sobre una distància d'11,3 km.^[2] La seva desembocadura es troba sota el nivell mitjà del mar, el que significa que el riu només pot desguassar a marea baixa, a marea alta s'ompleix, i sense dics, els pòlders al seu marge es submergirien.

Dues vegades cada dia, l'amplada del riu més que dobla a marea alta: per exemple de 16 a 40 m a Kronsnest i el calat hi varia de menys d'un metre cap a quatre metres.

Principals afluents

De la desembocadura cap a la font:

Història

El nom de Krückau només va imposar-se al segle xix quan l'administració prussiana va estandarditzar i uniformitzar la toponímia. Abans, el riu tenia noms que es canviaven quasi d'un poble a l'altre: Zeistere, Zesterowe, Seester Au, Krocker Aue, Rantzau, Lange…^[2] Un dels noms antics hom retroba al nom dels pobles de Seester i Seestermühe, que significa mühe (boca) del Seester, doncs boca del Krückau.

A l'edat mitjana, els primers ponts van construir-se més terra endins, a les assentaments prop del geest al qual el riu era molt més estret i on s'acaba la infuència de la marea. Riu avall, les travessades es feien per petits bacs de fusta. El dret de transbordar era un privilegi i un deure de l'ocupant de la casa darrere del dic, al pas del riu. La majoria dels bacs van suprimir-se quan des del segle xix l'enginyeria civil va permetre ponts més llargs o des de l'arribada del cotxe, quan una marrada d'una vintena de kilòmetres era més ràpida que a l'època del transport a peu o amb cavall. El 1993 una associació d'història local va reconstruir un típic bac de fusta, propulsada a força de braços, el pas de barca de Kronsnest que des de l'1 de maig fins al 3 d'octubre funciona els caps de setmana.

Història recent

Sota l'administració nazi, durant els anys 1930, el Servei del Treball del Reich va decidir de rectificar i estandarditzar el riu a Barmstedt, en un llit de formigó i de Lophira alata imputrescible d'amplada fixa entre ribes minerals sense cap arbre. A la primavera del 1988 va renaturalitzar-se un primer tram.^[3]

Després de les aigües altes del 1962, es va construir una resclosa de protecció a la seva desembocadura que pot tancar-se quan hi ha un risc marejada fort que va ser acabada el 1969. Aquesta construcció està oberta en major part, de tal manera que l'effecte de la marea queda intacte i així es manté la fauna i la flora típica de tals rius. A l'estiu, aquesta resclosa a certes hores pot travessar-se amb bici o a peu, el que significa un escurçament considerable pels vianants. Fora de les hores d'obertura cal una marrada d'uns vint kilòmetres cap al primer pont fix a la ciutat d'Elmshorn.^[4] Fins als anys 1970, era un riu dels més pol·luïts d'Alemanya, per causa de les fàbriques a la ciutat d'Elmshorn. Un testimoni dels anys 1930 va descriure el riu així: «Quan és mira al l'estació del ferrocarril, es veu l'aigua bruta de tots els colors que prové de les tintoreries que flueix al riu, a la dreta un tub de les fàbriques de carn enrogeixin l'aigua, més avall hi havia els efluents de les adoberies i de les fàbriques de llevat. No era cap sorpresa que a certs dies, Elmshorn pudia terriblement.» L'obertura d'una estació de depuració a Hettlingen el 1983 va millorar la situació que havia esdevingut insuportable. A poc a poc els peixes van tornar al riu.^[5]

A la presa del molí de Ratzau, una central hidroelèctrica produeix uns deu quilowatt hora per hora. Després de la directiva marc de l'aigua europea del 2000, el govern de Slesvig-Holstein va catalogitzar entre els nous rius prioritàries per a un programa de renaturalització. S'ha ordenat a tots els organismes concernats de redactar junts un concepte global. El govern va mostrar-se menys entusiasta per a la recreació dels meandres que al segle xx van ser rectificats.^[6] Fins al 2002, dues empreses d'Elmshorn de transformació de blat encara utilitzaven el transport fluvial. Des d'aleshores, el riu només s'utilitza per a la navegació esportiva i el turisme. El 2010 es va decidir de renaturalitzar el curs superior a Kaltenkirchen i de crear-hi un sender.^[7]

Llocs d'interès

• La resclosa anti-marejada de Seestermühe
• El pas de barca de Kronsnest, reconstrucció funcional d'un bac manual històric
• La ciutat d'Elmshorn i el seu port esportiu

• 
  La resclosa anti-aigua alta a Seestermühe
• 
  La desembocadura a l'Elba
• 
  El Krückau a Langeln
• 
  A Elmshorn

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krückau