Josep Soler i Vidal

Josep Soler i Vidal

Biografia
Naixement	2 abril 1908 Barcelona
Mort	12 desembre 1999 (91 anys) Gavà (Baix Llobregat)
Regidor de l'Ajuntament de Gavà
Dades personals
Altres noms	Jaume Roig
Activitat
Ocupació	historiador, polític
Premis (1988)  Creu de Sant Jordi

Josep Soler i Vidal (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 2 d'abril 1908 - Gavà, 12 de desembre de 1999) fou un polític i historiador català.^[1]

Biografia

Es formà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als Estudis Universitaris Catalans. Fou cofundador del Partit Comunista Català (1928) que després s'integrà al Bloc Obrer i Camperol (1931) i col·laborà al seu portaveu L'Hora. Durant la proclamació de la República Catalana formà part de la guàrdia personal de Francesc Macià.

A diferència de la majoria de companys del BOC, no es va integrar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el 1936 participà en la constitució del PSUC. Establert a Gavà des de 1933, va donar suport l'Aliança Obrera i els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou regidor de cultura i ensenyament a Gavà, on va implantar l'Escola Nova Unificada.^[2]

Exiliat a Mèxic després de la guerra civil espanyola, treballà als tallers gràfics de la La Nación. A causa de la seva progressiva satel·lització cap al PCE s'apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català (1942), que donà suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions després de la victòria aliada i la consolidació del franquisme, continuà l'activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana a Mèxic el 1953. També fou un dels fundadors el 1952 de la revista Pont Blau, de la que en fou secretari fins al 1957, i col·laborà a El Poble Català (Mèxic, 1941-1953).^[3] El 1965 tornà a Catalunya i s'establí a Gavà. Va treballar per a l'editorial Montaner i Simon, i clandestinament, per a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1968 s'incorpora al PSAN i el 1977 col·labora en l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 forma part de les llistes del BEAN. En 1980 abandona el PSAN i ingressa a Nacionalistes d'Esquerra. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.^[4]

Obres

Història de Catalunya

• Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia. Edicions Catalanes de Mèxic. Mèxic, 1953.
• Pels camins d'Utopia. Club del Llibre Català. Mèxic, 1958. Reedició facsímil, Edicions de la Magrana. Col·lecció alliberament, núm. 20. Barcelona, 1986. Pròleg de Santiago Riera i Tuebols.
• Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana, 1812-1856. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1983. Pròleg de Josep Termes.
• Catalans als orígens de San Francisco de Califòrnia. Editorial Dalmau. Col·lecció Episodis de la historia, núm. 269. Barcelona, 1988.

Edicions pòstumes

• California, la aventura catalana del noroeste. Libros del Umbral. Col·lecció El Tule. Traducció de Martí Soler. Investigació i paleografia dels documents de Martín Olmedo. Mèxic, 2001.
• Els March de l'Eramprunyà i llur branca valenciana. Libros del Umbral, Gavà, 2006.

Història local

• L'expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines. Col·lecció Brugués. Gavà, 1969. Premi Jacme March, 1968. Pròleg d'Antoni Tarrida.
• Plet de termes i pastures entre Gavà i Viladecans. Col·lecció Brugués. Gavà,1981. Introducció de Manuel Alonso.

Referències

Enllaços externs

• Bloc dedicat a Josep Soler Vidal: http://caminsdutopia.blogspot.com/
• Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).