Jeffrey Ullman

Infotaula de personaJeffrey Ullman
Biografia
Naixement(en) Jeffrey David Ullman Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat de Colúmbia
Columbia School d'Enginyeria i Ciències Aplicades Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArthur Jay Bernstein i Archie Charles McKellar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència computacional i ciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Stanford Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinformàtic, professor d'universitat, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2020–)
Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1989–)
Association for Computing Machinery
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAnna Karlin, Ravi Sethi, Matthew Sterling Hecht, David Maier, Jeffrey Naughton, Alan Richard Siegel, Harry Mairson, Alan John Demers, Henry Francis Korth, Dan Hirschberg, Peter Honeyman, Yehoshua C. Sagiv, Thane Earl Plambeck, Chen Li, Anand Rajaraman, Vasilios Antoniou Vassalos, Svetlozar Evtimov Nestorov, Himanshu Satishkumar Gupta, Arthur Michael Keller, Nam (Pierre) Quan Huyn, Venky Harinarayan, Ashish Gupta, Alberto Torres, Hakan Jakobsson, Leonard Y. Liu, Aleksandr (Alexander) Mikhailovich Birman, Nahed El Djabri, Dilip Vishwanath Sarwate, Edward C. Horvath, George S. Lueker, Deepak K. Goyal, John B. N. Kam, Amelia C. Fong Lochovsky, Howard Jay Siegel, Udaiprakash I. Gupta, Gregory M. Hunter, Marc A. Kaplan, Fereidoon Sadri, Edward T. Sciore, Kevin John Karplus, Howard Wellington Trickey, Gabriel Mark Kuper, Peter Heiner Hochschild, Allen Van Gelder, Evan Reid Cohn, Yatin P. Saraiya, Katherine Anne Morris, Inderpal Singh Mumick, Kenneth Andrew Ross, Surajit Chaudhuri, Geoffrey Robert Phipps, Marcia A. Derr, Cheng (Calvin) Yang, Taher H. Haveliwala i Alberto O. Mendelzon Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2020)  Premi Turing
  • (2010)  Medalla de John von Neumann de l'IEEE
  • (2006)  premi Innovacions Edgar F. Codd SIGMOD
  • (2000)  Premi Knuth
  • (1988)  Beca Guggenheim
  •  membre de l'Association for Computing Machinery
  •  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinfolab.stanford.edu… Modifica el valor a Wikidata

Jeffrey David Ullman (nascut el 22 de novembre de 1942) és un informàtic estatunidenc, catedràtic emèrit d'Enginyeria a la Universitat de Stanford. Els seus llibres de text sobre compiladors (conegut popularment com el Llibre del Drac), teoria de la computació (també conegut com a Llibre de la Ventafocs), estructures de dades, i bases de dades es consideren estàndard en cadascun dels seus camps. Va rebre de forma conjunta amb el seu company Alfred Aho el Premi Turing de 2020, que es considera la distinció més alta de la informàtica.[1]

Carrera

Ullman es va llicenciar en Matemàtica aplicada a la Universitat de Colúmbia el 1963 i es va doctorar en Enginyeria elèctrica a Princeton el 1966. Llavors va treballar tres anys als Bell Labs. El 1969, va tornar a Princeton com a professor associat, i fou promocionat a professor el 1974. Ullman es va traslladar a la Universitat de Stanford el 1979, i va fer-hi de cap de departament entre 1990 i 1994. Se li va atorgar la càtedra d'Informàtica W. Ascherman de Stanford el 1994,[2] i va passar a Emeritus el 2003.[3]

El 1994 Ullman fou nomenat Fellow de l'ACM; el 2000 va rebre el Premi Knuth.[2] Ullman va compartir amb John Hopcroft la Medalla John von Neumann de l'IEEE el 2010 "per posar els fonaments dels camps de la teoria d'autòmats i llenguatges i moltes contribucions fundacionals a la informàtica teòrica."[4] Ullman, Hopcroft, i Alfred Aho van compartir el premi C&C de 2017 que atorga NEC Corporation.[5]

Ullman ha dirigit la seva recerca a la teoria de bases de dades, integració de dades, mineria de dades, i educació amb infraestructura en línia. És un dels fundadors del camp de la teoria de bases de dades: molts dels seus estudiants de doctorat també hi han influït. Va ser el director de tesi de Sergey Brin, un dels co-fundadors de Google, i va ser membre de la junta consultiva tècnica de Google.[6][7] És fundador de Gradiance Corporation, que proporciona suport per posar notes als deures en cursos universitaris.[2] És professor de cursos sobre Autòmats i Mineria de Conjunts de Dades Massius a la plataforma d'educació online de Stanford.[8][9]

Ullman fou elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 2020.[10] També és a la junta consultiva de la Fundació TheOpenCode.[11] El 31 de març de 2021, va rebre conjuntament amb Aho el Premi Turing de 2020.[12]

Llibres

  • Mining of massive datasets (amb Jure Leskovec i Anand Rajaraman), Prentice-Hall, Second edition 2014. ISBN 978-1-1070-7723-2[13]
  • Database Systems: The Complete Book (amb H. Garcia-Molina i J. Widom), Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ, 2002. ISBN 978-0-1303-1995-1[14]
  • Introduction to Automata Theory, Languages, and Computation, (amb J. E. Hopcroft i R. Motwani), Addison-Wesley, Reading MA, 1969, 1979 (ISBN 978-0-2010-2988-8),[15] 2000.
  • Elements of ML Programming, Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ, 1993, 1998. ISBN 9780137903870
  • A First Course in Database Systems (amb J. Widom), Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ, 1997, 2002.ISBN 978-0138613372
  • Foundations of Computer Science (amb A. V. Aho), Computer Science Press, New York, 1992 (ISBN 978-0-7167-8233-9).[16] C edition, 1995 (ISBN 978-0-7167-8284-1).[17]
  • Principles of Database and Knowledge-Base Systems (two volumes), Computer Science Press, New York, 1988, 1989.
    • Volume 1: Classical Database Systems ISBN 978-0716781585
    • Volume 2: The New Technologies ISBN 978-0716781622
  • Compilers: Principles, Techniques, and Tools (amb A. V. Aho i R. Sethi), Addison-Wesley, Reading MA, 1977, 1986.
  • Computational Aspects of VLSI, Computer Science Press, 1984 ISBN 9780914894957
  • Data Structures and Algorithms (amb A. V. Aho i J. E. Hopcroft), Addison-Wesley, Reading MA, 1983. ISBN 978-0-2010-0023-8[18]
  • Principles of Compiler Design (amb A. V. Aho), Addison-Wesley, Reading, MA, 1977.
  • Fundamental Concepts of Programming Systems, Addison-Wesley, Reading MA, 1976. ISBN 0201076543
  • The Design and Analysis of Computer Algorithms (amb A. V. Aho i J. E. Hopcroft), Addison-Wesley, Reading MA, 1974. ISBN 978-0-2010-0029-0[19]
  • Formal Languages and Their Relation to Automata (amb J. E. Hopcroft), Addison-Wesley, Reading MA, 1969. ISBN 978-0-2010-2983-3[20]

Referències

  1. ↑ ACM Turing Award Honors Innovators Who Shaped the Foundations of Programming Language Compilers and Algorithms. Consulta el 31 de març de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Prof. Jeffrey Ullman, Stanford University» (en anglès americà).
  3. ↑ Ullman, Jeffrey D. «Advising Students For Success | March 2009 | Communications of the ACM».
  4. ↑ «IEEE John von Neumann Medal Recipients». IEEE. Arxivat de l'original el 24 novembre 2010.
  5. ↑ «2017 C&C Prize Ceremony».
  6. ↑ Kahn, Jeremy. «Programming language pioneers win this year's Turing Award» (en anglès), 31-03-2021.
  7. ↑ «Distinguished Lecturer Series», 2009.
  8. ↑ «Stanford - Automata». Stanford Online.
  9. ↑ «Stanford - Mining Massive Datasets». Stanford Online.
  10. ↑ «16 faculty members, 18 alumni elected to nation's historic academies».
  11. ↑ «TheOpenCode Foundation Team Page».
  12. ↑ ACM Turing Award Honors Innovators Who Shaped the Foundations of Programming Language Compilers and Algorithms. Consultat el 31 de març de 2021.
  13. ↑ «Mining of massive datasets».
  14. ↑ «Database systems : the complete book».
  15. ↑ «Introduction to automata theory, languages, and computation».
  16. ↑ «Foundations of computer science».
  17. ↑ «Foundations of computer science : C Edition».
  18. ↑ «Data structures and algorithms».
  19. ↑ «The design and analysis of computer algorithms».
  20. ↑ «Formal languages and their relation to automata».

Enllaços externs

  • Jeffrey Ullman - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Guardonats amb el Premi Turing

Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022)

Registres d'autoritat
Bases d'informació