Jean Marie Duhamel
  | |
| Nom original | (fr) Jean-Marie Duhamel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 febrer 1797 Sant-Maloù (Bretanya) |
| Mort | 29 abril 1872 (75 anys) París |
| 164è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1862 – 31 desembre 1862 ← Henri Milne Edwards – Alfred Velpeau → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Rennes (lleis) |
| Tesi acadèmica | Théorie mathématique de la chaleur (1834) |
| Director de tesi | Universitat de París |
| Es coneix per | Integral de Duhamel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, física i mecànica |
| Ocupació | Matemàtiques Física |
| Organització | École Polytechnique Escola Sante-Barbe |
| Membre de | Societat Filomàtica de París Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències |
Premis | |
Jean Marie Duhamel (francès: Jean-Marie Duhamel) (Sant-Maloù, 5 de febrer de 1797 - París, 29 d'abril de 1872) fou un matemàtic i físic francès.
Vida i Obra
Duhamel va ingressar a l'École polytechnique el 1814 després d'haver estudiat a Rennes, però els esdeveniments polítics de 1816, que van clausurar l'Ècole, el van obligar a tornar a Rennes, on va estudiar lleis. De retorn a París, va estudiar física i matemàtiques al Lycée Louis-le-Grand.[1]
El 1829 va fundar una escola a la rue Vaugirard per preparar els joves pels exàmens d'entrada a les escoles Polytechnique, Militar i Naval. Uns anys després aquesta escola es va fusionar amb el Collège Sainte-Barbe.[2]
A partir de 1830 i fins 1869 va ser professor d'anàlisi, geodèsia i mecànica a l'École Polytechnique, de la que va ser director d'estudis des de 1844. També va donar classes a la Sorbona i a l'École Normale Supérieure.[3]
Els seus treballs més importants són en equacions diferencials parcials i va aplicar els seus procediments al estudi de la transmissió del calor, a la mecànica racional i a l'acústica.[4]
El 1840 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.
Va publicar llibres de text d'anàlisi matemàtica (1840-1841), de mecànica (1845-1846) i de càlcul infinitesimal (1856), així com un llibre metodològic titulat Des méthodes dans les sciences de raisonnement (tres volums, 1865-1873). També va publicar nombrosos articles al butlletí de l'École Polytechnique i a la revista de l'Acadèmia de Ciències.
Referències
Bibliografia
- Capecchi, Danilo. History of Virtual Work Laws: A History of Mechanics Prospective (en (anglès)). Birkäuser, 2012. ISBN 978-88-470-2055-9.
- Huguet, Françoise «Les pensions et institutions privées secondaires: pour garçons dans la région parisienne (1700-1940)» (en (francès)). L'établissement scolaire, Num. 90, 2001, pàg. 205-221. ISSN: 0221-6280.
- Pantalony, David. Altered Sensations: Rudolph Koenig’s Acoustical Workshop in Nineteenth Century Paris (en (anglès)). Springer, 2009. ISBN 978-90-481-2815-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Marie Duhamel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Dostrovsky, Sigalia. «Duhamel, Jean-Marie-Constant». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juliol 2016].
