Ismaïl Kadaré
  | |
| Nom original | (sq) Ismail Kadare |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 gener 1936 (88 anys) Gjirokastra (Albània) |
 Diputat al Parlament d'Albània | |
| 1970 – 1982 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Albanesos |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Tirana Institut de Literatura Maksim Gorki |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, novel·lista, traductor |
| Membre de | Acadèmia de Ciències d'Albània Acadèmia de Ciències i Arts de Kosovo Académie des Sciences Morales et Politiques Montenegrin Academy of Sciences and Arts (en)  |
| Influències | Italo Calvino |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Helena Kadare (1963–) |
| Fills | Besiana Kadare (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
      | |
Ismaïl Kadaré (Gjirokastra, Albània, 28 de gener de 1936) és un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua.[1]
Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Des del 1963, quan publicà El general de l'exèrcit mort, ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metàfores, en què són sempre presents la fantasia, la història i la crítica al sistema estalinista.
Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins al 1999, quan tornà a Albània per comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. És membre de l'Académie des Sciences Morales et Politiques i oficial de la Legió d'Honor.
El juny de 2009, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària.[2]
Obra escollida
- 1963: Gjenerali i ushtrisë së vdekur ('El general de l'exèrcit mort')
- 1970: Kështjella ('La fortalesa')
- 1971: Kronikë në gur (Crònica de la ciutat de pedra; versió catalana a Muchnik, 1992, i Edicions 62, 2000)
- 1975: Nëntori i një kryeqyteti (Novembre d'una capital; versió catalana a Proa, 2000)
- 1977: Dimri i madh ('El gran hivern')
- 1978: Prilli i thyer (L'abril trencat; versió catalana al Club Editor, 1996)
- 1978: Ura me tri harqe ('El pont amb tres arcs')
- 1981: Pallati i ëndrrave (El palau dels somnis; versió catalana al Club Editor, 1991 i 2006)
- 1985: Nata me hënë ('Clar de lluna')
- 1988: Koncert në fund të dimrit ('Concert d'hivern')
- 1996: Kohë barbare: Nga Shqipëria në Kosovë ('Temps bàrbars: D'Albània a Kosovo')
- 1996: Spiritus (Spiritus: Novel·la amb caos, revelació, vestigis; versió catalana a Proa, 2001)
- 1997: Kushëriri i engjëjve ('Els cosins dels àngels')
- 1998: Tri këngë zie për Kosovën (Tres cants fúnebres per Kosovo; versió catalana a Proa, 1999)
- 2000: Lulet e ftohta të marsit (Fredes flors de març; versió catalana al Club Editor, 2007)
- 2003: Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut ('Vida, fets i mort de Lul Mazrek')
- 2006: Identiteti evropian i shqiptarëve ('La identitat europea dels albanesos')
- 2008: Aksidenti (L'accident; versió catalana a Edicions 62, 2009)
Referències
- ↑ «Ismail Kadare». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ (castellà) Premios Príncipe de Asturias - Letras 2009 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
