Ilià Métxnikov
![]() ![]() | |
Nom original | (ru) Илья Ильич Мечников ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 maig 1845 (Julià) ![]() Ivanivka (en) ![]() ![]() |
Mort | 2 juliol 1916 (Julià) ![]() París ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | París ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Rússia |
Religió | Ateisme ![]() |
Formació | Universitat de Göttingen faculté de physique et mathématique de l'université impériale de Kharkov (fr) ![]() ![]() |
Director de tesi | Leon Cienkowski i Louis Pasteur ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Immunologia, microbiologia, gerontologia, patologia, embriologia i sistema immunitari ![]() |
Ocupació | microbiologia |
Ocupador | Universitat d'Odessa Institut Pasteur Universitat Imperial de Sant Petersburg Universitat Imperial Novorossiysk ![]() |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society ![]() |
Alumnes | Danylo Zabolotny (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jules Bordet, Waldemar Haffkine, Alexandre Besredka, Eugène Wollman, Józef Nusbaum-Hilarowicz (en) ![]() ![]() ![]() |
Abrev. botànica | Metschn. ![]() |
Família | |
Cònjuge | Olga Belokopytova (en) ![]() ![]() |
Pares | Ilya Ivanovich Mechnikov (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Germans | Ivan Ilyich Mechnikov (en) ![]() ![]() |
Parents | M. L. Nevakhovich (en) ![]() Maria Kuznetsova () ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Ilià Ilitx Métxnikov o Élie Metchnikoff segons la grafia francesa (en rus Илья Ильич Мечников, transcrit: Ilià Ilitx Métxnikov; en ucraïnès Ілля Ілліч Мечніков, transcrit: Il·lià Il·litx Mètxnikov) (Khàrkiv, Imperi Rus, 1845 - París, França, 1916) fou un microbiòleg i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.
Biografia
Va néixer el 16 de maig de 1845 a la província de Khàrkiv, situada en aquells moments a l'imperi Rus però que avui dia forma part d'Ucraïna. Va estudiar ciències naturals i zoologia a les universitats de Khàrkiv i Würzburg. El 1870 va ser nomenat professor de zoologia de la Universitat d'Odessa, càrrec que va abandonar el 1882 per a dedicar-se a investigar en bacteriologia i patologia. Després de dirigir l'Institut Bacteriològic d'Odessa entre 1886 i 1888, es va traslladar a l'Institut Pasteur de París, d'on fou sotsdirector l'any 1895.
Morí el 16 de juliol de 1916 a la seva residència de París.
Recerca científica
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Ilja_Iljitsch_Metschnikow_Nadar.jpg/220px-Ilja_Iljitsch_Metschnikow_Nadar.jpg)
Interessat en l'estudi dels microbis i especialment en el sistema immunitari, el 1884 va formular la "teoria fagocítica de la immunitat", on explicava la capacitat del cos humà per a resistir i vèncer les malalties infeccioses. Però els seus estudis més importants estan relacionats amb la sífilis, estudis que van permetre posteriorment a Paul Ehrlich descobrir un tractament eficaç contra aquesta malaltia. Va ser l'introductor de l'ocupació dels ferments làctics en terapèutica per modificar la fermentació pútrida a l'intestí: va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt en la dieta i per a la regeneració de la flora intestinal.[1]
El 1908 va compartir amb Paul Ehrlich el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema immunitari.
Referències
- ↑ «Danone, de Barcelona al món» (en castellà), 29-10-2018. [Consulta: 23 abril 2019].
Enllaços externs
- «Ilià Métxnikov» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Vikhanski, Luba. Immunity: How Elie Metchnikoff Changed the Course of Modern Medicine. Chicago Review Press. A new biography, including material from a long-hidden secret archive of Metchnikoff's documents and personal letters., 2016. Arxivat 2019-08-01 a Wayback Machine.