Histricomorfs

Histricomorfs

Hystricomorpha
Ctenodactylus gundi
Període
Eocè — present
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Subordre	Hystricomorpha Brandt, 1855
Infraordres
Ctenodactylomorphi Hystricognathiformes

Els histricomorfs (Hystricomorpha) són un dels cinc subordres que formen l'ordre de mamífers rosegadors. El seu nom científic prove de la unió de les paraules gregues hystrix (ὕστριξ), que vol dir "porc espí" i morphē (μορφή), que vol dir "forma", és a dir, "amb forma de porc espí".^[1] Alguns dels animals que inclou són el capibara, el degú, la hutia o la xinxilla. La composició exacta d'aquest grup ha anat canviant a mesura que les anàlisis morfològiques i genètiques aportaven noves dades.

Classificació

La classificació moderna dels histricomorfs, també coneguts com a Entodacrya o Ctenohystrica, és una hipòtesi taxonòmica que uneix els ctenodactilomorf i els histricògnats.^[2] Aquesta relació es veu considerablement recolzada per les característiques morfològiques i moleculars. Si és certa, aquesta hipòtesis invalida la visió tradicional dels esciürògnats, ja que esdevé un grup parafilètic.

Els histricomorfs, o com a mínim els caviomorfs, de vegades no són considerats rosegadors.^[3] Malgrat això, la majoria de estudis genètics i moleculars confirmen el monofiletisme dels rosegadors.^[4] Els suport del polifiletisme dels rosegadors sembla producte de l'atracció entre branques llargues.^[5]

Els histricomorfs van aparèixer a Sud-amèrica durant l'Eocè,^[6] un continent que prèviament havia tingut als metateris, als xenartres i als meridiungulats com als únics mamífers no voladors. Aparentment hi arribaren des de l'Àfrica a través de l'Oceà Atlàntic per mitjà de la dispersió oceànica. El mateix tipus de migració podia haver tingut lloc amb els primats,^[7] que també arribaren a Sud-amèrica durant l'Eocè quan era un continent aïllat, molt abans del Gran intercanvi americà. Tot això és encara controvertit, i nous descobriments científics d'aquest tema es publiquen regularment.

Famílies

La següent llista de famílies es basa en les taxonomies de Marivaux et al. 2002 i Marivaux, Vianey-Liaud & Jaeger 2004, els quals van sotmetre una sèrie de fòssils primerencs de rosegadors a una anàlisi de la cladística i van recuperar la hipòtesi dels histricomorfs. Els seus resultats van determinar que el subordre Sciuravida tal com el definien McKenna & Bell 1997 era polifilètic i invàlid.

Subordre Hystricomorpha

• Infraordre Ctenodactylomorphi
  • Superfamília Ctenodactyloidea
    • Chapattimyidae †
    • Ctenodactylidae
    • Diatomyidae
    • Distylomyidae †
    • Gobiomyidae †
    • Tammquammyidae †
    • Yuomyidae †
• Infraordre Hystricognathiformes
  • Tsaganomyidae †
  • Infraordre Hystricognathi
    • Baluchimyinae †
    • Parvordre Caviomorpha - histricògnats del nou món
      • Superfamília Cavioidea
        • Caviidae
        • Cephalomyidae †
        • Cuniculidae - paques
        • Dasyproctidae - agutís i agutís verds
        • Dinomyidae - pacaranà
        • Eocardiidae †
      • Superfamília Chinchilloidea
        • Abrocomidae
        • Chinchillidae - xinxilles i viscatxes
        • Neoepiblemidae †
      • Superfamília Erethizontoidea
        • Erethizontidae - porc espins del nou món
      • Superfamília Octodontoidea
        • Capromyidae - huties
        • Ctenomyidae - tuco-tucos
        • Echimyidae - rates espinoses
        • Heptaxodontidae † - huties gegants
        • Myocastoridae - coipú
        • Octodontidae - degú
    • Parvordre Phiomorpha
      • Bathyergidae
      • Bathyergoididae †
      • Diamantomyidae †
      • Hystricidae - porc espins del vell món
      • Kenyamyidae †
      • Myophiomyidae †
      • Petromuridae
      • Phiomyidae †
      • Thryonomyidae

Bibliografia

• Bergsten, J. «A review of long-branch attraction» (en anglès). Cladistics, 21, 2, 2005, pàg. 163–193. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2005.00059.x.
• Brandt, J. F.. Beitrage zur nahern Kenntniss der Saugethiere Russlands (en alemany), 1855. 
• Cao, Y.; Adachi, J.; Yano, T.; Hasegawa, M. «Phylogenetic place of guinea pigs: No support of the rodent-polyphyly hypothesis from maximum-likelihood analyses of multiple protein sequences» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 11, 4, 1994, pàg. 593–604. PMID: 8078399.^{[Enllaç no actiu]}
• Carleton, M. D.; Musser, G. G.. «Order Rodentia». A: Wilson, D. E. i Reeder, D. M.. Mammal Species of the World A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005, p. 745–752. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
• D'Erchia, A.; Gissi, C.; Pesole, G.; Saccone, C.; Arnason, U. «The guinea-pig is not a rodent» (en anglès). Nature, 381, 6583, 1996, pàg. 597–600. DOI: 10.1038/381597a0. PMID: 8637593.
• Flynn, J. J.; Wyss, A. R.; Croft, D. A.; Charrier, R. «The Tinguiririca Fauna, Chile: biochronology, paleoecology, biogeography, and a new earliest Oligocene South American Land Mammal ‘Age'» (en anglès). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. Elsevier, 195, 3–4, 2003, pàg. 229–259. DOI: 10.1016/S0031-0182(03)00360-2. ISSN: 0031-0182.
• Graur, D.; Hide, W.; Li, W. «Is the guinea-pig a rodent?» (en anglès). Nature, 351, 6328, 1991, pàg. 649–652. DOI: 10.1038/351649a0. PMID: 2052090.
• Kuma, K.; Miyata, T. «Mammalian phylogeny inferred from multiple protein data» (PDF) (en anglès). Japanese publicació of Genetics, 69, 5, 1994, pàg. 555–66. DOI: 10.1266/jjg.69.555. PMID: 7999372.^{[Enllaç no actiu]}
• Lin, Y.-H.; McLenachan, P. A.; Gore, A. R.; Phillips, M. J.; Ota, R. «Four new mitochondrial genomes and the increased stability of evolutionary trees of mammals from improved taxon sampling» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 19, 12, 2002, pàg. 2060–2070. DOI: 10.1093/oxfordpublicaciós.molbev.a004031. PMID: 12446798.^{[Enllaç no actiu]}
• Marivaux, L.; Vianey-Liaud, M.; Jaeger, J.-J. «High-level phylogeny of early Tertiary rodents: dental evidence» (en anglès). Zoological publicació of the Linnean Society, 142, 1, 2004, pàg. 105–134. DOI: 10.1111/j.1096-3642.2004.00131.x.
• Marivaux, L.; Welcomme, J.-L.; Vianey-Liaud, M.; Jaeger, J.-J. «The role of Asia in the origin and diversification of hystricognathous rodents» (en anglès). Zoologica Scripta, 31, 3, 2002, pàg. 225–239. DOI: 10.1046/j.1463-6409.2002.00074.x.
• McKenna, M. C.; Bell, S. K.. Classification of Mammals Above the Species Level (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1997. ISBN 0-231-11013-8. 
• Reyes, A.; Pesole, G.; Saccone, C. «Long-branch attraction phenomenon and the impact of among-site rate variation on rodent phylogeny» (en anglès). Gene, 259, 1–2, 2000, pàg. 177–187. DOI: 10.1016/S0378-1119(00)00438-8. PMID: 11163975.
• Reyes, A.; Gissi, C.; Catzeflis, F.; Nevo, E.; Pesole, G. «Congruent mammalian trees from mitochondrial and nuclear genes using Bayesian methods» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 21, 2, 2004, pàg. 397–403. DOI: 10.1093/molbev/msh033.^{[Enllaç no actiu]}
• Robinson-Rechavi, M.; Ponger, L.; Mouchiroud, D. «Nuclear gene LCAT supports rodent monophyly» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 17, 9, 2000, pàg. 1410–1412. DOI: 10.1093/oxfordpublicaciós.molbev.a026424. ISSN: 0737-4038. PMID: 10960041.^{[Enllaç no actiu]}
• Sullivan, J.; Swofford, D. L. «Are Guinea Pigs Rodents? The Importance of Adequate Models in Molecular Phylogenetics» (en anglès). publicació of Mammalian Evolution, 4, 2, 1997, pàg. 77–86. DOI: 10.1023/A:1027314112438. ISSN: 1064-7554.^{[Enllaç no actiu]}

Referències