Frederic Prieto i Caballé
  | |||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 16 gener 1940 (84 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||
| Ideologia política | Independentisme català i Comunisme cristià | ||||||||||||||||||||
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, sacerdot, teòleg, activista | ||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds | ||||||||||||||||||||
| Influències | |||||||||||||||||||||
Frederic Prieto i Caballé (Barcelona, 16 de gener de 1940) és un teòleg, polític i activista català. Fou alcalde de Cornellà de Llobregat entre els anys 1979 i 1985, tot esdevenint el primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista d'aquesta ciutat.
Biografia
Infantesa i joventut
Frederic Prieto va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1940. Provenia d'una família de quatre germans en què el seu avi havia estat un guàrdia civil que es va instal·lar a Barcelona després de la Setmana Tràgica, el seu pare era apoderat d'una empresa química i la seva mare tenia una merceria on Frederic hi va despatxar durant la seva infància.[1]
Va cursar el batxillerat elemental a l'escola dels Maristes de Sants i després el batxillerat superior al col·legi de la Immaculada de les Clarisses.[1] En aquest darrer es va començar a implicar en l'obra social cristiana, en aquells temps involucrant-se en la tasca d'un capellà del barri de Sants, Pere Oliveres.[1] Anys després, el 1957 i a l'edat de disset anys, va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona, on va cursar els estudis de Filosofia i Teologia.[1][2] Si bé aquesta institució imposava un control elevat sobre els estudiants —que no tenien permès llegir la premsa—, Prieto i la resta de seminaristes van aconseguir organitzar-se per trencar el rigor disciplinari i van fundar la revista Euge i una humil organització amb finalitats socials anomenada Fiambrera.[1] Va ser en aquest ambient on Prieto va rebre la influència de Casimir Martí i Martí i de Joan Anton Ventosa en relació al diàleg entre seguidors del cristianisme i del marxisme.[1]
L'any 1963 Frederic Prieto va marxar a Itàlia, on va cursar la llicenciatura de Teologia i estudis de doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana en dues etapes.[1][2] Durant la seva primera estada es va convertir en sacerdot i va ser destinat a una parròquia de Rubí. Posteriorment, va tornar a Roma el 1967 per finalitzar els estudis i, en acabat, va ser destinat a la parròquia de Montserrat, al barri del Guinardó barceloní.[2]
A partir d'aquest moment va assumir una major consciència política que el va portar a l'afiliació al Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, a través d'Albert Balcells i González.[1] Mentre va formar part de la parròquia de Montserrat va participar d'un seguit d'accions semiclandestines de la comunitat religiosa que, sumades a una manifestació de l'1 de maig de 1966 —en què hi va assistir amb sotana després d'un acord de la parròquia per visibilitzar l'oposició d'una part de l'Església a la dictadura franquista— van comportar-ne la seva detenció pel comissari Antonio Juan Creix.[1][2] Juntament amb Alfonso Álvarez Bolado, van esdevenir els primers capellans en ser detinguts per la policia del règim.[2]
Associacionisme i vida política
La seva lluita antifranquista va conduir Frederic Prieto a rebutjar la paga de l'estat espanyol que li pertocava com a capellà i va començar a treballar a l'editorial Fontanella.[1] A finals dels anys seixanta es va secularitzar, va iniciar estudis de Dret i va contribuir a la creació de la Comissió de Barri del Guinardó i a la promoció de la primera associació de veïns, Roca Guinarda.[1][2] També es va integrar a l'organització comunista Bandera Roja.[1][2] Aquest activisme no va passar per alt a les autoritats franquistes, que el van afegir a la llista dels 462 catalans més vigilats pel franquisme. Aquest registre, el més extens i exhaustiu trobat mai a Catalunya, fou redactat per funcionaris del règim i descrivia a Prieto com a «Frederico Prieto Caballé: Progresista, catalano-separatista».[3]
El 1971 es va instal·lar al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.[4] Des de la seva arribada, va començar a promoure una Comissió de Barri, va crear la Coordinadora local de Comissions de Barri de Cornellà i va establir una col·laboració amb el sindicat de Comissions Obreres de Catalunya.[2] També va contribuir al Casino Cultural San Ildefonso com a trampolí per recuperar els estatuts i la gestió de l'Associació de Veïns de Sant Ildefons, que en aquell moment es trobava totalment sotmesa a la influència de l'ajuntament de Cornellà de Llobregat.[2] El 1974 es va aconseguir recuperar l'Associació de Veïns i ell en va esdevenir president, tot començant llavors una nova etapa en què aquesta entitat va convertir-se en una punta de llança del moviment associatiu de Cornellà i de la comarca del Baix Llobregat.[1][2]
També durant l'any 1974, Frederic Prieto i altres membres de Bandera Roja van entrar a formar part del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en el qual va assumir el rol de dirigent local i comarcal i també es va integrar al comitè executiu i al comitè central.[2] Un any després, va contribuir de la creació de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Cornellà i va participar del Manifest dels 22 —amb altres persones representatives de l'associacionisme cornellanenc i a favor de la democratització municipal.[2][5]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Frederic Prieto Caballé. Alcalde de Cornellà de Llobregat». Memorial del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Martínez Ojeda, Benigno. «Frederic Prieto i Caballé» (en castellà). Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «La llista negra antifranquista. Frederico Prieto Caballé.». Sàpiens [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Frederic Prieto realitza l'últim acte públic com a Síndic de Greuges de Cornellà». elBaix.cat, 07-12-2012. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Santacana i Torres, 2001, p. 38.
Bibliografia
- Santacana i Torres, Carles (ed.). El franquisme al Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 (Col·lecció Llorenç Sans).
