Frares de les barcelles
| Tipus | entitat mitològica  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia valenciana |
Els frares de les barcelles són, segons l'imaginari popular valencià, un grup sobrenatural de frares que s'apareixen plegats de nit caminant descalços, amb els peus encadenats amb grillons i la cara invisible dins la fosca caputxa, mentre exclamen de tant en tant «Onze, cafís!».[1]
El mite explica que aquests frares es varen condemnar a errar fins a la fi del món com ànimes en pena a causa de la seva avarícia. A l'època antiga, quan vivien, eren els amos de les terres que treballaven els llauradors. Quan arribava l'hora del repartiment anual de la collita, un cop segat i batut el blat, els frares se les enginyaven per a cisar-ne una part als pagesos: cada dotze barcelles de gra feien un cafís, la part que els corresponia als frares, i aquests les comptaven malament per fer que, en comptes de cada dotze, els en donessin un per cada onze barcelles. Per això, estan condemnats a errar repetint eternament la frase que descobreix el seu frau: «Onze, cafís!».[1]
Hi ha diverses contalles i llegendes on apareixen els frares de les barcelles, entre elles una que s'explica que va passar al mas del Pontarró, a la vall de Biar, entre Biar i Beneixama, on s'instal·len els frares fins que els en fa fora un valent jove de la comarca.[1]
