Fidel de Mèrida
Per a altres significats, vegeu «Fidel de Sigmaringen». |
Concatedral de Mèrida en l'actualitat | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Primera meitat segle VI Grècia |
Mort | c. 571 Mèrida (Badajoz, Espanya) |
Sepultura | Catedral de Mèrida, restes desaparegudes |
Bisbe | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
bisbe i confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 7 de febrer; amb els Sants Pares de Mèrida, l'14 de novembre |
Iconografia | Robes de bisbe |
Fidel de Mèrida fou bisbe de Mèrida (Badajoz) entre 560 i 571. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes com un dels Sants Pares de Mèrida.
Biografia
Fidel era un jove mercader d'origen grec. Visitant Mèrida amb uns mercaders grecs, va conèixer el bisbe Pau de Mèrida, també grec, i en parlar amb ell van saber que Fidel era fill d'una germana de Pau, cosa que no coneixien. Va triar fer vida religiosa i es va fer prevere i estudià teologia i lletres sagrades. A la mort de Pau fou nomenat bisbe de la ciutat. Va fer restaurar la basílica de Santa Ierusalem, que dedicà a Santa Maria i convertí en catedral, i edificà el palau episcopal.
Va destacar per la seva caritat i humilitat. Morí cap al 571 i fou succeït per Massona de Mèrida, que el va fer sebollir amb el seu oncle a la catedral. Pau el Diaca en parla a les Vides dels pares de Mèrida (570).
Bibliografia
- Enrique Flórz. España sagrada: theatro geographico-historico de la iglesia de España. Madrid: Marín, 1756. Vol. 13, De la Lusitania antigua en común, y de su metrópoli Mérida en particular, p. 175, "Fidel".