Fernando Collor de Mello
 (2019)  | |
| Nom original | (pt) Fernando Affonso Collor de Mello |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 agost 1949 (74 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Senador del Brasil | |
| 1r febrer 2015 – 1r febrer 2023 Legislatura: cinquanta-cinquena legislatura del Congrés Nacional del Brasil Circumscripció electoral: Alagoas (en)  | |
| Senador del Brasil | |
| 1r febrer 2007 – 1r febrer 2015 ← Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho | |
 President del Brasil | |
| 15 març 1990 – 2 octubre 1992 ← José Sarney – Itamar Franco → | |
| Federal deputy of Alagoas (en) | |
| 1r febrer 1983 – 1r febrer 1987 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Baptista |
| Formació | Universitat de Brasília Colégio São Vicente de Paulo (en) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, escriptor |
| Partit | ARENA, PDS, PMDB, PRN, PRTB, PTB |
| Altres | |
| Cònjuge | Lilibeth Monteiro de Carvalho (1975-1981) Rosane Malta (1984-2005) Caroline Medeiros (2006 - actualitat) |
| Pare | Arnon Afonso de Farias Melo |
| Germans | Pedro Collor de Mello |
| Parents | Lindolfo Collor (avi) Lindolfo Leopoldo Collor (oncle) |
| Condemnat per | corrupció |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | fernandocollor.com.br |
  | |
Fernando Affonso Collor de Mello (Rio de Janeiro, 12 d'agost de 1949) és un empresari i polític brasiler, actualment afiliat al Partit Laboral Brasiler. Va ser el primer president de la República triat per vot directe després del Règim Militar, el 1989, pel període de 1990 i 1992. El govern va ser marcat per la implementació del Pla Collor, per l'obertura del mercat nacional a la importacions i per l'inici del Programa Nacional de Privatitzacions.[1]
Va renunciar al càrrec en la temptativa d'evitar un procés d'impeachment, fonamentat en acusacions de corrupció.[1] Tot i haver renunciat, Fernando Collor va tenir els seus drets inhabilitats per vuit anys per determinació de Senat Federal. No va ser elegible per a un càrrec públic fins al 2006, i va guanyar un escó de senador per Alagoas pel periode 2007-2014,[2] que renovaria pel 2015-2022.[3]
Tot seguit va fracassar en l'intent d'optar al càrrec de governador d'Alagoas,[4] i el 2023 va ser condemnat per corrupció, en una investigació derivada del cas Lava Jato.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Análise 20 anos a mil: Collor tinha razão; o carro brasileiro era uma carroça» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 29-08-2010. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Fernando Collor é eleito senador por Alagoas» (en portuguès brasiler). O Globo, 01-10-2006. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Collor (PTB) derrota Heloísa Helena em AL e renova mandato no Senado» (en portuguès brasiler). UOL, 05-10-2014. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Fernando Collor (PTB) agradece pela votação para governador de Alagoas» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 04-10-2022. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Netto, Paulo Roberto. «STF fixa pena de 8 anos e 10 meses de prisão a Collor por caso de corrupção» (en portuguès brasiler). UOL, 31-05-2023. [Consulta: 30 setembre 2023].
| Precedit per: José Sarney | President de Brasil 1990-1992 | Succeït per: Itamar Franco |
Deodoro da Fonseca · Floriano Peixoto · Prudente de Morais · Campos Sales · Rodrigues Alves · Afonso Pena · Nilo Peçanha · Hermes da Fonseca · Venceslau Braz · Delfim Moreira · Epitácio Pessoa · Artur Bernardes · Washington Luís · Júlio Prestes · Menna Barreto · Isaías de Noronha · Augusto Fragoso · Getúlio Vargas · José Linhares · Eurico Gaspar Dutra · João Café Filho · Carlos Luz · Nereu Ramos · Juscelino Kubitschek · Jânio Quadros · Ranieri Mazzilli · João Goulart · Castelo Branco · Costa e Silva · Aurélio Lyra · Augusto Rademaker · Márcio Melo · Garrastazu Médici · Ernesto Geisel · João Baptista Figueiredo · Tancredo Neves · José Sarney · Fernando Collor · Itamar Franco · Fernando Henrique Cardoso · Lula da Silva · Dilma Rousseff · Michel Temer · Jair Bolsonaro |  | |
