Femme
| Català: Dona | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escultòrica  |
| Creador | Joan Miró i Ferrà, Foneria Parellada |
| Creació | 1981 |
| Gènere | retrat escultòric i art públic |
| Material | Fosa de bronze a la cera perduda |
| Mida | 202 ( ) × 76 ( ) × 105 ( ) cm |
| Art públic de Barcelona | |
| Identificador | 1119-1 |
| Col·lecció | Casa de la Ciutat de Barcelona, Barcelona |
Femme (en francès, 'dona'), també coneguda com a Dona, és una escultura de Joan Miró creada el 1981. Una còpia nominativa de l'obra fou donada per desig de l'artista a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1983. Actualment, l'obra es troba exposada al vestíbul de la casa de la Ciutat de Barcelona.[1]
Història
L'obra va ser realitzada pel polifacètic artista Joan Miró a la foneria Parellada l'any 1981 i oferta a l'Ajuntament de la seva ciutat el 1983, poc abans de la seva defunció. En aquell temps, l'alcalde Narcís Serra (PSC) ja havia començat a transformar el vestíbul de la casa de la Ciutat de Barcelona en un museu d'art obert al públic, que al llarg dels anys s'aniria ampliant amb nombroses obres d'artistes destacats.
Descripció
La figura, que segueix la pauta de l'univers simbòlic de l'artista malgrat formar part de la seva última època de producció artística, és de forma cònica, i presenta dos petits apèndixs corbats a la part superior a manera de braços. El cap és resolt amb un paral·lelepípede d'angles arrodonits, unit al cos mitjançant un estret canó de bronze, i tots aquests elements són d'una puresa lineal remarcable. A manera de contrast, i per tal d'accentuar l'interès sobre la dona-mare, procreadora-font de vida primordial, destaquen especialment les natges prominents de la figura, així com les dues perforacions verticals, l'una sobre l'altra, a l'anvers del cos cònic: un tall destacat a l'altura de l'estern acompanya una concavitat profunda, fosca, crua, en forma de llavor a manera de vulva de grans proporcions.[2] Per la seva part, al cap, una cicatriu lunar emmarca els ulls de la figura: un foradat directament al rostre i l'altre en forma de protuberància foradada, aplicada al centre del volum. Aquest traç de gran dinamisme és correspost a la part posterior del cap de la figura, on són clarament visibles tres incisions consecutives i concèntriques en forma de mitja lluna.
Referències
- ↑ Fernández Miró i Ortega Chapel, 2006, p. 357.
- ↑ s.n., 1990, p. 160-161.
Bibliografia
- Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984. ISBN 84-85905-21-0.
- Catasús, Aleix; Capó, Jaume. Barcelona esculturas. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2001. ISBN 84-343-0979-3.
- Fernández Miró, Emilio; Ortega Chapel, Pilar. Joan Miró: sculptures; catalogue raisonné; 1928 - 1982. París: Lelong [u.a.], 2006, p. 357. ISBN 2-86882-074-3.
- s.n.. Escultures de Miró. Inca, Mallorca: Gràf. García, 1990. ISBN 84-86815-23-1.
Viccionari
