Exocètids
Exocoetidae  | |
|---|---|
 Cheilopogon melanurus | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Beloniformes |
| Família | Exocoetidae Rafinesque, 1810 |
| Gèneres | |
| |
Els exocètids (Exocoetidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels beloniformes, marins, que consta d'unes 64 espècies agrupades en 9 gèneres. Són notables perquè poden planar fora de l'aigua, per la qual cosa s'anomenen peixos voladors, o sorells voladors (l'espècie Cheilopogon heterurus). N'hi ha en tots els principals oceans, particularment en les aigües tropicals i subtropicals de l'oceà Atlàntic, Pacífic i Índic.
Etimologia
Exocoetidae deriva del grec: εξωκοιτος de 'εξω = "fora" i κειμαι = "estic tombat", aplicat a alguns peixos voladors que es creia que es tombaven a dormir sobre la platja (segons explica Plini el Vell).
El míssil guiat Exocet també deriva del mateix mot.
Característiques
La seva característica més cridanera és la seva anatomia de les aletes pectorals.[1] les quals són inusualment grans i fan a aquesta família de peixos capaces d'escapar dels depredadors[2] saltant fora de l'aigua, fent un breu vol (de fet planen) per sobre la superfície de l'aigua. Aquests vols poden fer de 50 a 400 m de distància.[3]
Mecanisme de planatge
Per planar fora de l'aigua, el peix mou la cua fins a 70 vegades per segon,[4] la qual "vibra" per a produir prou velocitat per emergir a la superfície. Estén les seves aletes pectorals i les inclina lleugerament cap avall per planar en l'aire.[1] Pot anar a més de 70 km per hora.[4]
Dieta
Els Exocoetidae s'alimenten principalment de plàncton Entre els seus depredadors hi ha dofins, túnids, ocells, etc.[4] Són comestibles també pels humans especialment al Japó (per exemple en sushi) Vietnam i Barbados
Galeria
-
Peix volador envolant-se -
Peix volador, per Herbert James Draper, 1910 -
Un detall de la pintura de Hieronymus Bosch
Referències
- ↑ 1,0 1,1 [Fish, F.E.] «Wing design and scaling of flying fish with regard to flight performance». Journal of Zoology, 221, 1990, pàg. 391–403. Arxivat de l'original el 2013-10-20 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine.
- ↑ Buller, D.J. «Etiological Theories of Function: A Geographical Survey». Biology and Philosophy, 13, 1998, pàg. 505–527. Arxivat de l'original el 2009-03-17 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine.
- ↑ Piper, Ross (2007), Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals, Greenwood Press.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kutschera, U. «Predator-driven macroevolution in flyingfishes inferred from behavioural studies: historial controversies and a hypothesis». Annals of the History and Philosophy of Biology, 10, 2005, pàg. 59–77. Arxivat de l'original el 2007-08-20 [Consulta: 16 juliol 2009]. Arxivat 2007-08-20 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Entrada per flyingfish
- Explicació
- Fotos
- Flying Fish,National Geographic Society Arxivat 2007-10-17 a Wayback Machine.
