Emmanuel de Martonne

Infotaula de personaEmmanuel de Martonne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Chabris (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1955 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Sceaux (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
President Societat de Geografia de París
1947 – 1953
← Georges Perrier (en) Tradueix – Robert Perret (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógeògraf, climatòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Humberto Fuenzalida Villegas Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlfred de Martonne Modifica el valor a Wikidata
GermansÉdouard de Martonne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1950)  Medalla Victòria
  • (1946)  Medalla Vega
  • (1939)  medalla Cullum
  • (1932)  Oficial de la Legió d'Honor
  • (1925)  Binoux Prize (en) Tradueix
  • (1919)  Cavaller de la Legió d'Honor
  • (1903)  premi Fabien Modifica el valor a Wikidata

Emmanuel de Martonne (Chabris 1 d'abril de 1873 - Sceaux 24 de juliol de 1955) va ser un geògraf francès.[1]

Biografia

Fill de l'arxiver Alfred de Martonne, estudià al liceu Ambroise-Paré de Laval on tingué com a condeixebles Carle Bahon i Francis Delaisi. Entrà a l'Escola normal superior el 1892 el mateix any que ho va ferAlbert Demangeon i seguí el curs de geografia de Paul Vidal de La Blache. El 1909 fou nomenat professor a la universitat de la Sorbona de París i el mateix any aparegué la seva obra Traité de géographie physique que tingué un gran èxit i el consagrà com un geògraf important. És molt conegut pels seus índexs d'evapotranspiració potencial i per ser el creador del terme endorreisme.

Participà en els treball de la Conferència de Pau de París de 1919 i va ser el president de la comissió que establí les noves fronteres de Polònia i Romania, propugnat un «principi de viabilitat» que no només tingués en compte els criteris ètnics sinó també els materials.

Presidí de 1931 a 1949 la Unió geogràfica internacional i va ser membre de l'Acadèmia de ciències de França.

Publicacions

  • Recherches sur l'évolution morphologique des Alpes de Transylvanie (Karpates meridionales), Paris, Delagrave, 1906.
  • Traité de géographie physique : Climat, Hydrographie, Relief du sol, Biogéographie, Paris, Armand Colin, 1909 (reeditada).
  • Choses vues en Bessarabie, Paris, 1919.
  • Les régions géographiques de France, Paris, Flammarion, 1921.
  • Abrégé de géographie physique, Paris, Armand Colin, 1922.
  • Les Alpes, in Géographie générale, Librairie Armand Colin, Paris, édition 1926.
  • Les Alpes, géographie générale, Paris, Armand Colin, 1931.
  • Géographie universelle (dir. Vidal de la Blache, Gallois), tome IV : Europe centrale, Paris, Armand Colin, 1930, 1931.
  • Géographie aérienne, Paris, Albin Michel, 1948.
  • La découverte aérienne du monde (dir.), Horizons de France, 1948.
  • Géographie universelle (dir. Vidal de la Blache, Gallois), tome VI : la France, avec Albert Demangeon : La France physique, Paris, Armand Colin, 1943.

Referències

  1. «Emmanuel de Martonne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

  • Jean-Louis Tissier, Martonne (Emmanuel de), in Jacques Julliard, Michel Winock (dir.), Dictionnaire des intellectuels français, Paris, Seuil, 1996, p. 758-759.
  • Guy Baudelle, Marie-Vic Ozouf-Marignier, Marie-Claire Robic (dir.), Géographes en pratiques (1870-1945). Le terrain, le livre, la Cité, Presses universitaires de Rennes, 2001, 390 p.

Vegeu també

Registres d'autoritat
Bases d'informació