Directísimo

Infotaula de programa audiovisualDirectísimo
Tipussèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneremagazín Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJosé María Íñigo Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa12 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa19 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata
Temporades14 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0373517 Modifica el valor a Wikidata

Directísimo va ser un programa de televisió, emès en la temporada 1975-1976 per Televisió Espanyola. Estava presentat per José María Íñigo i la realització era a càrrec de Fernando Navarrete. S'emetia els dissabtes a la nit.

Format

Similar al del seu predecessor Estudio abierto, en el programa (que deu el seu nom a la circumstància que s'emetia en rigorós directe) es combinaven entrevistes a personatges cèlebres o curiosos amb actuacions musicals.

Personatges entrevistats

Entre els personatges que van visitar el plató de Directísimo per a sotmetre's a les preguntes d'Íñigo figuren: Diana Ross, Tina Turner, Bud Spencer, Xavier Cugat, Johnny Weissmüller, Aleksandr Solzhenitsyn, Alain Delon, Jacqueline Bisset, Rita Hayworth o Sydne Rome.

Especial esment mereix el número de la cullera del mentalista Uri Geller que va causar una enorme repercussió en la Espanya dels anys 70.[1]

Fitxa tècnica

  • Realització: Fernando Navarrete.
  • Coordinació: Tomás Zardoya.
  • Guions: Victorino del Pozo, Alejandro Heras Lobato, Jesús Mari de la Calle.
  • Direcció: adjuny direcció Francisco Íñigo

Premis

José María Íñigo va rebre el premi TP d'Or 1975 al millor presentador per la seva labor al capdavant del programa.

Referències

  1. Así se gestó el momento de José María Íñigo y Uri Geller que habría sido viral en España, El País, 5 de maig de 2018

Enllaços externs

  • Historia de TVE. Diario Ya. Página 228Arxivat 2007-08-03 a Wayback Machine..
  • Locos por la tele. Antonio Sempere Bernal. Editorial Club Universitario, 2005. Página 76.