Cos-B

Infotaula vehicle espacialCos-B
Imatge
Informació general
Tipusobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID1975-072A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT08062 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data9 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta 2000 Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaVandenberg AFB Space Launch Complex 2 Modifica el valor a Wikidata

Cos-B va ser la primera missió de l'Agència Espacial Europea destinada a estudiar les fonts de raigs gamma en un rang d'energies 2 keV - 5 GeV. La idea principal era equipar un satèl·lit artificial amb detectors de raigs gamma per a poder estudiar les fonts galàctiques i extragalàctiques de rajos gamma de la galàxia.[1]

La missió va ser proposta per la comunitat científica l'any 1960 i va ser finalment aprovada pel comitè ESRO en el 1969. Finalment el satèl·lit va ser llençat per la NASA el mes d'agost del 1975 i va ser completada a l'abril del 1982. La durada inicial de la missió era de 2 anys, però va acabar funcionant 6 anys i 8 mesos, incrementant així en un factor 25 les dades sobre les fonts gamma.[2]

Els resultats científics de la missió consisteixen en el catàleg de fonts de rajos gamma 2GC.[3] Aquest catàleg conté 25 fonts de radiació gamma de les 30 observacions que es van fer durant els primers 3 anys. Algunes de les fonts més importants que va estudiar Cos-B és el sistema binari Cygnus X-3,[4] que conté un púlsar i una font de rajos gamma, els púlsars del Cranc i Vela, pels quals es va compilar la seva corba de llum o l'espectre de Geminga.

Un altre resultat és la creació del primer mapa complet del disc de la nostra galàxia en el rang de 50 MeV a 5 GeV. Aquest mapa mostra el primer AGN (Active Galactic Nucleus) detectat: 3C 273.[5]

Referències

  1. ↑ Pietro Redondi, Giorgio Sironi, Pascuale Tucci, Guido Vegni (eds). The Scientific Legacy of Beppo Occhialini. Springer Science & Business Media, 2007, p. xxxi (NATO science for peace and security series: Environmental security). ISBN 9783540373544. 
  2. ↑ Russo, Arturo «Choosing big projects in space research: The case of Esro's scientific satellite Cos‐b1» (en anglès). History and Technology, 9, 1-4, 1992-01, pàg. 27–61. DOI: 10.1080/07341519208581816. ISSN: 0734-1512.
  3. ↑ Pinkau, K «The early days of gamma-ray astronomy». Astronomy and Astrophysics Supplement Series, 1996, pàg. 43-47.
  4. ↑ English, Neil. Space Telescopes: Capturing the Rays of the Electromagnetic Spectrum (en anglès). Springer, 2016-11-08, p. 82. ISBN 978-3-319-27814-8. 
  5. ↑ Beckmann, Volker; Shrader, Chris. Active Galactic Nuclei (en anglès). John Wiley & Sons, 2013-08-29. ISBN 978-3-527-66680-5. 

Enllaços externs

  • Cos-B a la web de la NASA Arxivat 2010-05-31 a Wayback Machine.
  • http://www.esa.int/esaSC/120375_index_0_m.html
  • http://sci.esa.int/science-e/www/area/index.cfm?fareaid=34
  • http://www.rssd.esa.int/index.php?project=COSB&page=sci-result
  • http://heasarc.gsfc.nasa.gov/docs/cosb/cosb_about.html
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Ariane 5
  • Soiuz d'Arianespace
  • Vega
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat