Copiapó

Plantilla:Infotaula geografia políticaCopiapó
Imatge

Localització
Map
 27° 21′ 59″ S, 70° 19′ 56″ O / 27.3665°S,70.3323°O / -27.3665; -70.3323
EstatXile
RegióRegió d'Atacama
ProvínciaProvincià de Copiapó
ComunaCopiapó Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Regió d'Atacama
Provincià de Copiapó
Copiapó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població150.804 (2017) Modifica el valor a Wikidata (4.396,62 hab./km²)
Idioma oficialcastellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície34,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud383 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorJosé Antonio Manso de Velasco Modifica el valor a Wikidata
Creació8 desembre 1744 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1530000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC−04:00 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Santiago del Estero
Jiujiang
Nanchang
Pingxiang
La Rioja
San Fernando del Valle de Catamarca
Córdoba
Coronel Felipe Varela Department (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcopiapo.cl Modifica el valor a Wikidata
Si cerqueu l'esfondrament a la mina de San José, visiteu l'article Accident a la mina de Copiapó de 2010.

Copiapó és una ciutat xilena, capital de la província homònima i de la regió d'Atacama.

Va ser fundada oficialment per José Antonio Manso de Velasco el 8 de desembre de 1744, amb el nom de San Francisco de la Selva de Copiapó.

Acollí diverses etapes del Ral·li Dakar durant la fase sud-americana de la cursa.[1][2][3]

Esdeveniments històrics

  • 1536: Diego de Almagro inicia la conquesta de Xile i arriba a la Vall de Copayapú (Vall de Copiapó) creuant els Andes.
  • 1540: Pedro de Valdivia es declara posseïdor del territori al sud de la Vall.
  • 1744: el 8 de desembre és la fundació oficial de la ciutat, amb el nom de San Francisco de la Selva de Copiapó.
  • 1851: arriba el primer ferrocarril d'Amèrica del Sud, que va fer el trajecte Caldera - Copiapó.
  • 1859: Pedro León Gallo Goyenechea organitza una revolució contra el Govern conservador de Manuel Montt Torres.
  • 1879: el 3 de març el batalló Atacama surt de l'estació de Copiapó en direcció a Caldera, a les ordres del Coronel Juan Martínez, per enfrontar-se a les tropes peruanes i bolivianes en la Guerra del Pacífic.
  • 1934: s'organitza l'Asociación Minera de Copiapó, originada el 1848.
  • 1976: l'1 de gener s'inicia el procés de regionalització i la ciutat passa a ser oficialment la capital d'Atacama.
  • 1994: comença l'explotació del jaciment de coure de Minera Candelaria, part del creixement miner i econòmic d'Atacama juntament amb La Coipa, Ojos del Salado, Can-Can i d'altres.
  • 2009 i 2010: hi passa el Ral·li Dakar 2009 i el de 2010.
  • 2010: el 5 d'agost s'esfondra el jaciment miner de San José, deixant atrapats 33 treballadors a 700 metres sota terra.

Personatges cèlebres

Referències

  1. Romero, T. «Neva i glaça en el Dakar». El Punt Avui, 7 gener 2012. [Consulta: 20 juny 2020].
  2. García, N. «Al-Attiyah s'imposa a Copiapó i Peterhansel segueix liderant la classificació general». Ara, 7 gener 2012. [Consulta: 20 juny 2020].
  3. «Marc Coma guanya la cinquena etapa del Dakar». Nació Digital, 9 gener 2015. [Consulta: 20 juny 2020].

Enllaços externs

  • Lloc web de Copiapó (castellà)
Registres d'autoritat