Conca estructural

Mapa de la Conca de Londres (London Basin) en el seu context geològic.

Una conca estructural és una formació a gran escala d'estrats de roques formats pel vinclament tectònic dels estrats que abans eren plans. Les conques estructurals són depressions geològiques, i són l'invers dels doms. Algunes conques estructurals allargades també es coneixen sota el nom de sinclinals. Les conques estructurals també poden ser conques sedimentàries, les quals són agregacions de sediments que omplen una depressió o acumulades en una superfície. De tota manera moltes conques estructurals estan formades per esdeveniment tectònics molt després que s'hagin dipositat les capes sedimentàries.

Les conques apareixen als mapes geològics com a grans trets circulars o el·líptiques amb capes concèntriques. Els estrats exposats de les conques són progressivament més joves de fora cap endins, amb les roques més joves al centre. Les conques són sovint de gran superfície amb llargada de centenars de quilòmetres.

Les conques estructurals són importants fonts de carbó, petroli, i aigua subterrània.

Exemples de conques estructurals

Austràlia

  • Conca Amadeus
  • Coonca Bowen
  • Conca Cooper

Europa

Estats Units

Amèrica del Sud

  • Conca del Chaco, Argentina, Bolivia i Paraguai
  • Conca Magallanes, Xile
  • Conca Neuquén, Argentina i Xile
  • Conca Paraná, Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai

Referències

  • Monroe, James S., and Reed Wicander. The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution. 2nd ed. Belmont: Wadsworth Publishing Company, 1997. ISBN 0-314-09577-2