Cecília Marín Gratacós

Infotaula de personaCecília Marín Gratacós
Biografia
Naixement16 juliol 1903 Modifica el valor a Wikidata
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata

Cecília Marín Gratacós (Banyoles, 16 de juliol de 1903 – Barcelona, 13 de juliol de 1959) fou una metgessa banyolina.[1][2]

Marín va ser la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina í també la primera dona inscrita en l'Organisme Professional de Metges.[3][4] Per aquest motiu, els seus companys i amics sovint l'anomenaven «la nostra Trótula».[4] La seva vocació sempre va ser molt intensa i per aquesta raó, a Girona, els companys professionals de Marín en feien broma, atribuint aquesta vocació a la seva identificació amb les goges benèfiques de les Estunes, que apartaven els homes del Mal.[5]

Marín nasqué en el si d'una família molt coneguda a Banyoles; el seu pare era conservador del Museu Darder.[4] Marín va desenvolupar la seva vocació a causa de l'admiració que sentia per la seva tia, la doctora Montserrat Bobé, una de les primeres metgesses catalanes.[2] Va estudiar al col·legi de la vila i va fer el batxillerat a Girona, a les Escolàpies i a l'Institut General i Tècnic.[3][6] El 1921 va obtenir el Grau de Batxiller, el curs 1922-23 es va matricular a la Facultat de Medicina[7] a la Universitat de Barcelona i obtingué Matricula d'Honor.[8][9] Va acabar la carrera el 1928 i va rebre el títol l'any següent, 1929.[7]

Va exercir la seva professió principalment a Barcelona,[5] especialitzant-se en ginecologia i pediatria.[2] Va començar a treballar en el Centre de Puericultura de Can Tunis[4] i va ser nomenada metgessa ajudant de la Clínica Mèdica de la Facultat. També exercia a Girona, on va obrir un consultori al carrer Nou, que atenia alguns dies per setmana.[2][4] A les seves consultes alleugerí força pacients amb dificultats per tenir descendència, quasi obligada a l'època, sobretot en cases benestants. Aquesta tasca d'ajuda en la fertilitat va ser la causa per la qual va rebre més gratificacions.[4] Per primera vegada a Catalunya, realitza una fertilització artificial i se la considera pionera en la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.[5][1]

El 1934, junt amb el seu marit, el metge i bacteriòleg barceloní Antoni Valls,[10] va investigar l'epidèmia estreptocòccia registrada a Catalunya entre 1929 i 1933. Gràcies a aquest treball va rebre la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i va poder ingressar en aquesta institució.[2] Altres dels seus treballs destacats versaven sobre les proves tècniques analítiques per al diagnòstic de l'embaràs i sobre les relacions de la flora vaginal amb el pH del medi i amb les carències alimentàries.[2][3]

Amb l'esclat de la Guerra Civil, Marín i el seu marit varen ser denunciats de voler enverinar les aigües de Barcelona, una acusació que al 1938 comportà depuració i engarjolament per a tots dos. Cecília Marín va patir set mesos de captivitat a la presó de dones de les Corts.[4] La seva salut va quedar tan afectada que va haver d'abandonar la pràctica de la medicina.[2][3] Tot i així, amb la salut molt afeblida, durant els primers anys de la postguerra encara va treballar per a les institucions sanitàries alemanyes a Barcelona i va instituir les revisions periòdiques –una tasca pionera– al Col·legi Alemany de Barcelona.[2]

Va morir el juliol del 1959 i va ser enterrada al cementiri de Sant Genis dels Agudells, a Barcelona.[1]

Reconeixement i memòria

La Reial Acadèmia de Medicina va crear el «Premi Cecília Marín» per tal de reconèixer la trajectòria professional de metges i metgesses.[11][12]

Des de 2003, un dels carrers de Banyoles porta el seu nom, el carrer de Cecília Marín i Gratacós.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Metges Catalans | Cecília Marín i Gratacós». [Consulta: 20 març 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Carrer de Cecília Marín i Gratacós». [Consulta: 20 març 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Nostra ‘’Tròtula’’. La Doctora. Cecília Marín Gratacós. [Apunts per a l'Història. Boletín Colegio Oficial de Médicos de Gerona, 1975;64:17-18] [Consulta: 20 març 2021]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Dra. Cecília Valls i Marín, primera col·legiada. [Professió. Butlletí Col·legi Oficial de Metges de Girona, 2007;78:18-19] [Consulta: 20 maig 2021]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 La dona a Banyoles. Cecília Marín (III). Tallers d'Història. Revista de Banyoles, 2007;889:28-29 [Consulta: 20 març 2021]
  6. ↑ «Biblioteca Virtual de Prensa Histórica > Búsqueda › Hoja oficial de la provincia de Barcelona: Año XXXII...». [Consulta: 20 març 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Cortada Hortalà,, Carles «Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat.». nnals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca 21 (2010):, pàg. 151-164..
  8. ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 30 setembre 1928. [Consulta: 20 de març 2021]
  9. ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 27 març 1929. [Consulta: 20 de març 2021]
  10. ↑ Hemeroteca. Notes de sociedad. La Vanguardia, 15 abril 1931. [Consulta: 20 març 2021]
  11. ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 2 febrer 1965. [Consulta: 20 de març 2021]
  12. ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 6 mayo 1966. [Consulta: 20 de març 2021]