Carlota de Mena i Zamora

Infotaula de personaCarlota de Mena i Zamora

Carlota de Mena i Zamora, a la revista Barcelona cómica de 26/12/1889 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1845 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDolors Delhom i de Mena Modifica el valor a Wikidata

Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 13 de febrer de 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del segle xix. Aplaudida per la seva versatilitat a l'hora de representar tota mena d'obres i papers, des de les protagonistes de les primeres obres de Guimerà, o les de Frederic Soler, fins a les peces d'Henrik Ibsen o Ignasi Iglesies.[1][2]

Biografia

Carlota era filla de Miquel de Mena, natural de Barcelona, i de l'actriu Dolors Zamora de Mena, natural de Sevilla, amb qui va debutar als nou anys fent petits papers a la companyia de Julián Romea. Ja el 1860 va entrar a treballar al teatre Odeon, on s'estaria fins al 1872, amb la seva mare i Gaietana Vidal i sota la direcció d'Andrés Cazurro. Es va casar en primeres núpcies amb Josep Delhom i Julià, amb qui va tenir una filla que també actuaria amb ella alguns anys, Dolors Delhom i de Mena. El 1872 coneix Antoni Tutau, amb qui funda la seva pròpia companyia, que esdevindria la principal rival del Romea, i on esclataria finalment el seu èxit. Després de la mort del seu primer marit, Josep Delhom, es va casar amb Tutau amb qui, a part de la relació artística, la unia una relació sentimental.[3]

La companyia Tutau-Mena es va emplaçar inicialment al teatre Principal des del 1880 fins al 1883. Aquell mateix any apareix al Liceu i al Tivoli fins que el 1886 s'instal·la definitivament al Novetats, on estrenaren alguns dels grans èxits de Guimerà, com El fill del rei (1886), La boja (1890) o L'ànima morta (1892).[3]

Adrià Gual, a les seves memòries, la descriu en els termes següents: Carlota de Mena era una dona bellíssima i d'un caient natural de senyoria. Amb els ulls oberts a les realitats presents, tot d'una els endevinàveu somniosos i transportats. La seva veu tenia el to vellutat de la viola d'amor, i la modulava meravellosament sense cap mena d'afectació, aplicant-la, però, amb solemnitat i justesa a totes les gradacions de l'emoció. Ni els estiregassals avesats del melodrama, ni els corrents de la paorosa rutina no havien pogut fer clot a les reserves del seu bon gust, i era tothora una veritable figura de teatre, perquè reunia als dots de la veu i del gest afable i solemniós una presència excepcionalment austera i decorativa.

Els seus fills, Dolors i Carles Delhom, van ser també actors.[4][5] L'any 1898 va morir el seu segon marit Antoni Tutau i el desembre de 1902 va morir ella d'una apoplexia mentre representava Locura de amor, de Tamayo y Baus, un dels seus principals èxits.[3]

Trajectòria professional

  • 1866, 4 d'octubre. Si us plau per força, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Maria.)
  • 1866, 4 d'octubre. Coses de l'oncle!, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Albina.)
  • 1866, 18 d'octubre. Un pa com unes hòsties, original de Marçal Busquets, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Donya Clara.)
  • 1866, 8 de novembre. Un embolic de cordes, original de Josep Maria Arnau, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Marcel·lina.)
  • 1866, 7 de desembre. Les relíquies d'una mare, original d'Antoni Ferrer i Codina, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Esperança.)
  • 1866, 20 de desembre. Les modes, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Sara.)
  • 1867, 10 de gener. La vida a l'encant, original de Conrad Roure, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Carme.)
  • 1867, 31 de gener. La virtut i la consciència, original d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Angeleta, 17 anys.)
  • 1868, 10 de febrer. La sabateta al balcó, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper d'Helena.)
  • 1868, 22 de novembre. La pietat del cel, original de Joan J. Clot, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Clara, 18 anys.)
  • 1869, 19 de març. Les heures del mas de Frederic Soler. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Blanca).
  • 1873, 21 de febrer. El primer any republicà de Rossend Arús i Arderiu. Estrenada al teatre de l'Olimp de Barcelona.
  • 1873, 16 de juliol. Rialles i ploralles de Francesc Ubach i Vinyeta. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Roseta.)
  • 1879, 8 de maig. Gal·la Placídia d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Gal·la Placídia).
  • 1879, 21 de setembre. El cuchillo de plata, original d'Eduard Vidal i de Valenciano i Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona (en el paper de Marta.)
  • 1881, 7 de desembre. L'anada a Montserrat, original d'Eduard Aulès i Albert de Sicília Llanas. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Donya Rosa.)
  • 1884, 15 de març. La taverna d'Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli de Barcelona (en el paper de Gervàsia).
  • 1885, 14 de març. María Antonieta, reina de Francia, original de Paolo Giacometti, arranjada per Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli, de Barcelona (en el paper de María Antonieta).
  • 1885, 7 de desembre. La portera de la fábrica, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Marta Rosier/Nicolasa Ferrier.)
  • 1886, 7 de gener. No es tan fiero..., original d'Albert de Sicília Llanas. Estrenada al teatre de Novetats de Barcelona (en el paper de Matilde.)
  • 1886, 17 de febrer. Mal pare!, original de Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Maria, 23 anys.)
  • 1886, 24 de març. El fill del rei d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1886, 14 de maig. Primavera i tardor, original de Rossend Arús. Estrenada al teatre de Novetats de Barcelona (en el paper d'Elvira, 20 anys.)
  • 1886, 6 de novembre. L'escaleta del costat, original de Teodor Baró. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Donya Agneta.)
  • 1886, 24 de novembre. El bordet original de Josep Roca i Roca. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Rosa, 42 anys.)
  • 1886, 7 de desembre. María Menotti o la loca de los Alpes d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Marieta).
  • 1887, 19 de gener. Gent de mar de Joaquim Riera i Bertran. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper de Donya Mercè).
  • 1887, 3 de març. El maldito ó Un río de oro, original d'Eloy Perillán Buxó. Estrenada al teatre de Catalunya de Barcelona (en el paper de Rosa del Valle.)
  • 1887, 19 de març. El salto del torrente, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona (en el paper d'Estela.)
  • 1889, 6 de febrer. La desheredada, arranjament d'un melodrama francès, a càrrec de Jaume Capdevila. Estrenat al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Magdalena.)
  • 1890, 14 d'octubre. Sogra i nora, original de Josep Pin i Soler, estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper d'Enriqueta, la Nora.)
  • 1890, 15 de novembre. La boja, original d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1891, 11 de novembre. La payesa del Montseny, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1892, 18 de febrer. La sirena, original de Josep Pin i Soler. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el personatge de La Pitera de l'Hostal, 35 anys.)
  • 1892, 14 de maig. L'ànima morta d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper d'Egla).
  • 1893, 1 d'abril. Los héroes del Bruch, original d'Alfredo Moreno Gil. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Teresa.)
  • 1899, 7 de març. Foc follet d'Ignasi Iglesias. Estrenada al teatre Romea (en el paper de Senyora Balbina).
  • 1901, 23 de desembre. La herencia del Niño Dios, original de Gonçal Jover i Salvi Valentí. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Margarita.)

Referències

  1. Vila Fernández, Anna. «Carlota de Mena Zamora». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
  2. «Ayer falleció repentinamente...» pàg. 2. La Vanguardia, 30-12-1902. [Consulta: 22 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 64-66. ISBN 9788497663830. 
  4. En 1902, mentre representava a Manresa Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, va tenir un atac d'apoplexia i morí poc després. P. del O. «Caps de brot: Dª Carlota de Mena». La Esquella de la Torratxa, núm. 369, 06-02-1886, pàg. 33-34.
  5. Diccionari biogràfic de dones. «Carlota de Mena». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: desembre 2020].
Registres d'autoritat
Bases d'informació