Cúmul del Trapezi
Cúmul del Trapezi | |
---|---|
Tipus | asterisme, cúmul obert, estel, estrella doble i cúmul estel·lar |
Descobert per | Galileu Galilei |
Constel·lació | Orió |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 399 pc [1] |
Paral·laxi | 2,557 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −0,77 mas/a [1] |
Moviment propi (ascensió recta) | 1,96 mas/a [1] |
Velocitat radial | 28,94 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 5h 35m 16.5s[4] |
Declinació (δ) | -6° 36' 46.008''[4] |
Metal·licitat | −0,146[2] |
Part de | Espasa d'Orió |
Format per | Theta1 Orionis B (en) Theta1 Orionis C (en) Theta1 Orionis E (en) tet01 Ori G (en) * tet01 Ori F (en) |
Catàlegs astronòmics | |
1ES 0532-05.4 (Einstein Slew survey, Version No. 1) OCl 528.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) CCDM J05353-0524 (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) C 0532-054 (Catàleg Caldwell) RX J0535.3-0523 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) PBC J0535.1-0522 (The Palermo Swift-BAT hard X-ray catalogue. II. Results after 39 months of sky survey) 2MAXI J0535-052 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky) 41 Ori (nomenclatura de Flamsteed) |
El cúmul del Trapezi és un cúmul obert d'estrelles que es troba al centre de la nebulosa d'Orió, a la constel·lació d'Orió. Fou descobert per Galileo Galilei. El 4 de febrer de 1617 descobrí tres estrelles (A, C, D), però no veié la nebulositat dels voltants.[5][6] El quart component (B) fou identificat per diferents observadors el 1673, i més components s'anaren descobrint posteriorment, fins a 8 al 1888. Posteriorment es determinà que algunes de les estrelles eren binàries. Amb un telescopi d'aficionat de 5 polzades es poden observar les sis estrelles baix en bones condicions d'observació.[7]
El trapezi és un cúmul relativament jove format directament fora de la nebulosa progenitora. Les cinc estrelles més brillants són de l'ordre de 15-30 masses solars. Tenen un diàmetre de 1.5 anys llum i són les responsables de la major part de la il·luminació dels voltants de la nebulosa. El Trapezi podria ser un subcomponent del cúmul més grans de la nebulosa d'Orió, una associació d'unes 2.000 estrelles de diàmetre al voltant dels 20 anys llum.
Identificació
És molt fàcil d'identificar perquè forma un asterisme de quatre estrelles relativament brillants. Les quatre són sovint identificades com A, B, C i D en ordre creixent d'ascensió recta. L'estrella més brillant de les quatre és C (Theta 1 Orionis C), amb una magnitud aparent de 5,13. Tant A com B han estat identificades com binàries eclipsants.
Les imatges infraroges del Trapezi són més capaços de penetrar les núvols de pols, i s'han localitzat molts més components estel·lars. Aproximadament la meitat de les estrelles dins de l'agrupació s'ha trobat que contenen discs circumestel·lars en evaporació, el que indica una hipòtesi probable de la formació planetària. A més, les nanes marrons i altres estrelles més han estat identificades.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ 2,0 2,1 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ 4,0 4,1 Karl Martin Menten «The distance to the Orion Nebula» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 28-08-2007, pàg. 515–520. DOI: 10.1051/0004-6361:20078247.
- ↑ Galileo Galilei: Siderius Nuncius Arxivat 2013-05-23 a Wayback Machine., Venècia, 1610. (llatí)
- ↑ Bard College. «Galileo's The Starry Messenger» (PDF). Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 6 juny 2012].(anglès)
- ↑ Jerry Lodriguss. «The Trapezium». Arxivat de l'original el 5 de novembre 2012. [Consulta: 2 d’agost 2012].(anglès)