Bogside

Plantilla:Infotaula geografia políticaBogside
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 54° 59′ 52″ N, 7° 19′ 38″ O / 54.9978°N,7.3272°O / 54.9978; -7.3272
EstatRegne Unit
PaísIrlanda del Nord
Comtatcomtat de Derry Modifica el valor a Wikidata

El Bogside és un barri fora de les muralles de Derry, Irlanda del Nord. És una àrea de majoria catòlica, republicana o nacionalista irlandesa, i va ser l'escenari de destacats esdeveniments del conflicte nord-irlandès des de finals dels anys seixanta, com la Batalla del Bogside, l'Operació Motorman o el Diumenge Sagnant. El barri està separat per una peace line de l'enclavament protestant de Fountain,[1] i durant molt de temps va estar aïllat del centre de la ciutat.[2]

El 1969, una ferotge batalla de tres dies contra la Royal Ulster Constabulary (RUC) i els protestants locals, coneguda com la batalla del Bogside,[3] es va convertir en el punt de partida del conflicte a tota Irlanda del Nord. Entre el 1969 i el 1972, el Bogside (juntament amb Creggan i altres àrees catòliques) es van convertir en una àrea no-go per a l'exèrcit i la policia britànica. Tant l'IRA Oficial com els provos van patrullar obertament per la zona, amb el suport dels residents. El 30 de gener de 1972, una marxa organitzada per l'Associació de Drets Civils d'Irlanda del Nord contra l'internament, que havia entrat en vigor l'any anterior, es va convertir en un bany de sang conegut com el Bloody Sunday. El Regiment britànic de paracaigudistes va matar a trets a 14 manifestants i en va ferir 14 més; això va provocar un augment de l'allistament a l'IRA. Després de l'Operació Motorman i el final de Free Derry i d'altres zones prohibides a Irlanda del Nord, el Bogside juntament amb la majoria de la ciutat van experimentar freqüents disturbis al carrer i conflictes sectaris que van durar fins a principis dels anys noranta. El 1974, l'IRA oficial va declarar el final de la seva campanya armada, fet que portà a Seamus Costello i altres militants socialistes a formar el Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP) i la seva branca armada, l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA). Derry i, particularment el Bogside, es van convertir en un dels reductes de l'INLA; de fet, els tres voluntaris que van morir a la vaga de fam irlandesa de 1981 eren de Derry o del comtat de Londonderry. L'Organització per a l'Alliberament del Poble Irlandès, un grup independentista escindit de l'INLA, va tenir una petita però efectiva presència a Derry, i va participar en un enfrontament amb l'INLA (tant a Derry com altres zones d'Irlanda del Nord) del 1987 al 1992.

Referències

  1. Amor, Kim «La ciutat partida». El Periódico, 24-11-2018 [Consulta: 29 desembre 2020].
  2. Gamal 2019
  3. Morrow, Amanda «Battle of the Bogside: Derry marks 50 years since riot that changed Northern Ireland» (en anglès). RFI, 14-08-2019 [Consulta: 31 desembre 2020].

Bibliografia

  • Gamal, Mohamed; Selim, Gehan. Architecture, Space and Memory of Resurrection in Northern Ireland: Shareness in a Divided Nation. Routledge, 2019. ISBN 9781317286233. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Grups paramilitars
lleialistes
Grups paramilitars
republicans
Exèrcit Republicà Irlandès · Saor Éire · IRA Oficial · IRA Provisional  · Irish National Liberation Army · IRA de la Continuïtat · IRA Autèntic · South Armagh Republican Action Force · Derry Citizens Defence Association‎ · Irish People's Liberation Organisation
Decisions polítiques,
vagues, etc..
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord · Blanket protest · Acord de Divendres Sant · Acord de Saint-Andrews · Home rule · Murs de la pau · Dirty protest · Ulster Workers Council Strike · Informe del Diumenge Sagnant
Actes de violència
Batalla del Bogside (1969)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969  · Batalla de Saint-Matthew (1970)  · Bloody Friday (1972)  · Atemptat de Claudy (1972)  · Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973) · Atemptats dels pubs de Birmingham (1974)  · Atemptats de Dublín i Monaghan (1974) · Atac del Bar Bayardo (1975)  · Assassinats de Miami Showband (1975)  · Assassinats dels Reavey i els O'Dowd (1976)  · Massacre de Kingsmill (1976)  · Emboscada de Warrenpoint (1979)  · Fugida de la presó de Maze (1983)  · Atemptat de Brighton (1984)  · Massacre del Remembrance Day (1987)  · Massacre de Milltown (1988)  · Assassinat dels caporals (1988)  · Massacre de Teebane (1992)  · Atemptat de Shankill Road (1993) · Massacre de Greysteel (1993) · Massacre de Loughinisland (1994)  · Atemptat de Canary Wharf (1996)  · Atemptat de Manchester (1996)  · Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997  · Atemptat d'Omagh (1998)  · Disputa de Holy Cross (2001-2002)
Operacions militars i policials
Presons, policia
i forces armades
Irlanda del nord
Garda Síochána  · Exèrcit irlandès
Zones republicanes
Falls Road · Free Derry · Brandywell · Milltown Cemetery · New Lodge · Ballymurphy · Whiterock · Ardoyne · Short Strand‎ · Bogside · Creggan · Free Derry Corner · Andersonstown
Àrees unionistes
Shankill Road · Sandy Row · Waterside · Newtownards Road · Cluan Place · Fountain Estate · Massarene · Glenbryn
Prominents republicans
Gerry Adams · Martin McGuinness · Bobby Sands · Billy McMillen · Billy McKee · Seamus Costello · Bernadette Devlin · Mairéad Farrell · Brendan McFarlane · Joe Cahill · Pat Doherty · Eamonn McCann · Michael McKevitt · Thomas Murphy
Prominents unionistes
Terence O'Neill · Ian Paisley  · Gregory Campbell · Michael Stone · Lenny Murphy · Billy Wright · Johnny Adair
Partits polítics
Unionistes
Nacionalistes
Altres